Ja fa temps que em vaig adonar que de vegades no sabem valorar el que tenim o ni tan sols ens adonem de la importància que té, perquè sempre ha estat així i només patim per aconseguir altres coses que no tenim. Aquesta actitud fa que una persona mai pugui arribar a ser feliç.
Però la vida ensenya que això no és la realitat. I ara que tinc de nou problemes amb el meu peu, he recordat malament que ho vaig passar, ja fa temps, durant uns cinc mesos que vaig passar amb crosses i gairebé sense poder caminar. I el millor de tot, després de tots aquests problemes, per a mi va ser poder gaudir d’un tomb al costat del riu i adonar-me de la sort que tenia de poder caminar. Mai abans havia pensat que això era tenir sort! Però, la realitat és que és tot un plaer!
Després, a poc a poc, vaig anar adonant-me que hi ha molts petits plaers quotidians que no valorem, perquè anem massa de pressa i no tenim temps per gaudir de cada moment. Així, de vegades ni tant sols dediquen una estoneta a la nostra família o als amics sense deixar de mirar el rellotge o el mòbil, o ens oblidem de les dates més importants.
Per això, tothom hauria d’intentar anar més pausadament i aturar-se més a gaudir de cada instant per tal de poder trobar tots aquests petits plaers que ens atorga la vida.
A mi, dedicar almenys una tarda al mes a fer una cervesa amb les amigues o sortir amb elles a sopar i gaudir d’una bona conversa i algunes rialles, m’ajuda a eliminar tot l’estrès i els mals rotllos que vas acumulant al llarg del dia a dia. Un altre dels meus millors plaers és sentir pels carrers l’olor del gessamí, que cada vegada que ho torno a olorar m’embriaga i em transporta als millors moments de la meva infància. El so de l’aigua, la pluja en caure i mullar-te, veure una alba a la platja, sentir l’aire fresquet que de sobte corre quan sents tanta calor. Hi ha tantes i tantes coses meravelloses!
Si et costa sentir-les o valorar-les, pensa en totes les coses que tens per agrair: amics, una família, menjar, una casa, etc. i vés anotant-les en un paper. Així, quan et sentis trist, torna a llegir-les i veuràs com t’ajudaran a suportar un dia gris i veure-ho tot d’un altre color.
Un punt molt important, és que intentem no dramatitzar i treure-li importància a les coses que realment no la tenen, perquè quin sentit té enfadar-se per esperar una llarga cua en un banc o perquè hem perdut l’autobús? Això no són els veritables problemes i així només aconseguim amargar-nos un dia, mentre que mantenint una altra actitud podria haver estat meravellós.
Jo, per tal de suportar aquests petits contratemps que comporta la vida, i d’altres més grans, i no enutjar-me amb ells, sempre intento veure la part positiva de cada circumstància en lloc de centrar-me en el negatiu. I encara que al començament ens resulti difícil, la constància i la pràctica ens permetran fer-ho i no veure tot tan fosc. Perquè en realitat, res és blanc ni negre, en totes les coses s’amaga una variada gamma de matisos.