L’aturada de les emissions d’Andorra Televisió RTVA cap a les comarques sud pirinenques de l’Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Sobirà, Pallars Jussà i l’Alta Ribagorça, amb uns 65.000 habitants el 2013, gairebé la població andorrana, sense comptabilitzar la seva important capacitat turística de segona residència, ha de tractar-se d’un error.
Error imputable segurament al fet que Andorra Telecom no sigui l’entitat a qui correspongui pagar la factura dels costos de dita emissió. Sense cap mena de dubte li hauria de correspondre al Ministeri d’Economia (per l’obertura econòmica ...) o bé al de Turisme (per publicitat) i en el seu defecte a Presidència (per tractar-se de la zona natural d’influència entorn d’Andorra).
El manteniment de la presència de RTVA en l’entorn pirinenc no es justifica només per:
–Ser la zona natural d’influència social, tradicional i històrica d’Andorra respecte a la qual hi ha hagut sempre una interdependència, equilibri i compenetració;
–ser la zona per on passa la major part de l’intercanvi econòmic d’Andorra amb la resta del món;
–o ser la zona on resideix un copríncep;
–o ser la zona cultural més afí a la nostra idiosincràsia i on internet no arriba amb una cobertura satisfactòria;
–o ser una zona important de procedència dels recursos humans i del mercat laboral andorrà;
–o ser la zona que reequilibra la petjada ecològica andorrana;
–o ser la zona on s’han establert activitats, serveis i infraestructures que a Andorra no han tingut cabuda per les seves reduïdes dimensions (aeroport, etc.);
–o ser la zona de proximitat amb la qual millor ens complementem econòmicament;
–o ser la zona en la qual hi resideixen entorn de 2.000 treballadors (2009) transfronterers que pugen i baixen diàriament (eren 1.400 el 1994, mentre a Mònaco en tenien 23.000 el 1995);
–o ser l’única zona en la qual podem emetre en igualtat de condicions que les televisions nacionals en justa correspondència de reciprocitat amb els canals catalans i espanyols;
–o ser una corona de protecció d’Andorra que hem de preservar en tots els sentits i que ens interessa andorranitzar en la millor de les accepcions;
–o ser una zona amb la que ens trobem units en els nostres recursos naturals, en el medi ambient i per tant en el devenir de la qualitat territorial conjunta:
–o ser una zona deprimida econòmicament, però amb uns grans potencials territorials i humans que accepten que Andorra lideri el desenvolupament harmoniós de la zona;
–o ser Andorra (o voler ser) el país del Pirineus i per tant participar en el lideratge del redreçament econòmic i vital del Pirineus.

Es justifica, sobretot i essencialment, en què Andorra no té futur si no ens recolzem i som capaços de fer participar del nostre desenvolupament futur, a tota la zona pirinenca que ens envolta en un radi de 50 Km al voltant.
La primera obertura econòmica i la millor associació amb la UE, fonamental i més vella que la nostra història, continua passant i basant-se per articular-nos amb els nostres veïns en un nou marc jurídic que contempli les noves necessitats econòmiques i socials d’Andorra i el seu entorn pirinenc.
Cal establir noves confiances i les complicitats pertinents econòmiques i sobretot jurídiques que permetin la creació d’una nova microregió dins de la UE entorn d’Andorra, petita, discreta però que parli andorrà, per la seva capacitat dinamitzadora de la zona.
Aquesta és l’aposta de futur i per aquesta raó, només, ens cal mantenir i recuperar la connexió de RTVA en l’entorn pirinenc andorrà de Catalunya, avui dins d’Espanya.
Hem d’assumir la història, amb més de 2.235 anys de relacions i convivència continuades i no desaprofitar aquesta decisiva i única oportunitat per a Andorra.
Aquest entorn pirinenc, que hem de fer pujar al carro del desenvolupament andorrà, és la nostra principal carta a jugar i prova de les noves especificitats a defensar en l’acord d’associació amb la Unió Europea. I  no oblidem que encara que tot estigui per fer, avui encara tot és possible.
Arquitecte