L’any 1969 van tenir lloc uns disturbis que van acabar amb violència al barri de Greenwich Village, Nova York, entre la policia i diferents persones del col·lectiu LGBTI; els anomenats aldarulls d’Stonewall. Aquests van passar a la història en el marc d’una protesta per denunciar la criminalització a la que estaven sotmesos i sotmeses. El govern recolzava la persecució dels homosexuals i el moviment es va plantar per dir prou. Es considera aquest fet, que es celebra a nivell mundial, com el detonant en l’inici de les lluites col·lectives LGBTI pel reconeixement dels drets de les persones, sense fer-ne cap tipus de distinció. 

A Andorra durant aquests darrers anys hem anat progressant i millorant en l’adquisició de drets. No més que la resta, com alguns/es creuen, sinó els que ens corresponen com a qualsevol altre/a tal i com recull la Constitució. Crec que avui en dia seria altament impensable discriminar en el moment de donar sang o bé rebaixar la pena d’una sentència pel fet de que la víctima tingui una manera o una altra d’estimar. Sí, hem millorat. De fet ho hem demostrat com a persones i com país en la veu unànime en dir NO a la LGBTIfòbia el passat 17 de juny, data que marcarà un abans i un després en la historia del col·lectiu del Principat, o bé participant al Pride d’EUA com ho va fer l’ambaixadora d’Andorra. Tot i la millora significativa cal continuar avançant, ja que encara queda molt per fer i la lluita no és gens fàcil. 

La conscienciació vers la normalització de la diferència en la societat plural no es senzilla de gestionar, portar i reivindicar; tant per la part activista, la laboral com per la familiar. Andorra, malgrat ser un país que està en procés d’adquirir un aprovat en tolerància pels organismes europeus LGBTI, demostra en fets que vol seguir avançant vers la no discriminació de les persones, però cal continuar promulgant el respecte vers les afectivitats, les identitats i totes les formes d’expressió de la persona. Sí, cal evitar aquella broma homòfoba i despectiva entre amics, no es pot ignorar aquella exclusió al pati per triar altres tipus de jocs que la resta, no s’ha de deixar de denunciar una actitud plenament intolerant en el treball i, especialment, cal evitar el constant foment de l’heterosexualitat com la norma clàssica i correcta; entre d’altres. 

El 28 de juny és el dia internacional de l’orgull i de la visibilitat LGBTI. És un dia on ningú s’amaga de viure la seva identitat plena ni la seva afectivitat. Aquí a Andorra, encara un xic difícil. Per aquest motiu volem adreçar-nos a totes aquelles persones, familiars, amics, amigues, coneguts i conegudes de persones que sofreixen per aquest fet a Andorra, d’una manera o d’una altra, i es senten culpables per estimar. També als que estan passant un procés d’autoconeixement complicat i tenen l’autoestima baixa. No esteu sols i soles. Estimar no és quelcom que està mal fet, al contrari. L’únic acte mal fet és discriminar i assetjar per aquesta causa. No us amagueu ni us culpabilitzeu, al contrari. Els/les intolerants estan en minoria.  

Continuarem canviant les perspectives en tots els àmbits de les persones i de la vida: en l’educació, la sanitat, gent gran, famílies, en l’àmbit esportiu, el lleure, àmbit legal, etc. Queda molta feina per fer, però hi arribarem. Avui, com cada dia, hem de dir amb orgull que volem viure en un país respectuós amb i per la diferència. L’orgull del respecte és l’orgull que avui Andorra ha d’enarborar per fer una societat més justa i igualitària. L’orgull de saber que vivim en un país que eradica els actes i les actituds discriminants. Viure amb orgull no és un privilegi, sí una opció. Sigues feliç i estima sense por a qui vulguis! Fes teu, cada dia, un 28 de juny. L’amor, guanya!