Un cafè a 65 graus
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ataca de nou. Ja ens va alarmar amb l’ebola perquè havíem de morir tots. Després va ser el torn de la grip aviària i la compra de milions de vacunes per part dels governs, i entre ells el d’Andorra. Més endavant va ser el cas de les carns processades en un altre comunicat més inquietant que Santiago Camacho a Cuarto Milenio.
Ara, dels mateixos productors d’alerta sanitària, apocalipsi mèdica i hecatombe hospitalària, arriba a les nostres pantalles la nova superproducció Les begudes molt calentes causen càncer d’esòfag. Tot i que només es parla del cafè i del mate oblidant les sopes, consomés i derivats. I s’hi afegeix la paraula «probablement» que és una crida a la confiança i a l’optimisme tot i que ens queda el dubte sobre el que es considera «molt calent». A la pàgina 8.756 de l’informe es fa referència a més de 65 graus, una temperatura que només deu ser a l’abast del faquir Kirman, i en ocasions molt especials, com ara la celebració dels seus 50 anys de carrera al Circ Raluy, i que no deu estar gaire lluny de la que hi havia al cràter del volcà Llaima de Xile durant la seva última erupció. Probablement, seguint la terminologia de l’OMS, un cafè a 65 graus (o més) no et pot provocar càncer d’esòfag perquè abans, en el seu recorregut ha causat danys col·laterals a la llengua, a la laringe i a la faringe. O potser no. Hi ha consumidors de begudes calentes que són treballadors autònoms, que mai es poden posar malalts, i que sobreviuen a tot, altíssimes temperatures incloses.
En alguns països de l’Amèrica del Sud, beuen el mate a 70 graus però amb canya, i la infusió va directament a la gola i la part superior de l’esòfag, i hi arriba gairebé bullint. De fet, hi ha, des de fa anys, diversos estudis sobre la relació entra la ingesta de begudes calentes i el càncer, com també és cert que tant el cafè com el mate figuren a la llista 2A de l’OMS destinada als probables cancerígens on hi ha substàncies com el cloroform. Ara el que s’ha fet és recollir diversos informes de 23 científics –els teòricament més fiables i amb més número de casos estudiats– per arribar a la conclusió que en països on es prenen begudes molt calentes, la incidència de càncer d’esòfag és més alta.
L’explicació sembla raonable. Les altes temperatures danyen les cèl·lules de les parets de l’esòfag. Com que s’han de reparar molt sovint, han de dividir-se més vegades i cada divisió cel·lular és un possible punt de partida per al càncer. El càncer d’esòfag és troba entre els vuit més habituals a tot el món, i és la causa d’unes 400.000 morts a l’any, és a dir, del 5% del total de morts per la malaltia. El representant de l’OMS a Ginebra (Suïssa), Gregory Hartl, recorda, però, que fumar i beure alcohol són alguns dels factors de risc més seriosos per a aquest tipus de càncer i els principals productes a evitar.
Però com sempre que els de l’OMS difonen alguna cosa ho fan amb poques dades precises i inconcretes en una aplicació particular d’aquella teoria del got mig ple o mig buit o de les mitges veritats. En aquests casos se sol produir una barreja letal entre la mediocritat comunicativa de la comunitat científica i el desconeixement dels mitjans de comunicació per tractar el tema i no anar més enllà del contingut de la nota informativa. El resultat acostuma a ser pitjor que el final de la sèrie Castle o que els One Direction sortint de copes amb els Mötley Crüe.
A més, hi ha una autèntica obsessió per fer estudis sobre els efectes de posar wasabi sobre una ferida oberta o sobre si el mal temps és un invent d’Amancio Ortega per vendre més caçadores grogues de Zara. Tants estudis acaben provocant una autèntica disbauxa, especialment en els aliments. Els ous havien estat considerats tan terribles pel cor com el videoclip de La Salchipapa de Letícia Sabater. Ara ens expliquen els experts que són una font excel·lent de proteïnes, greixos saludables i diferents vitamines i minerals. La trajectòria de la margarina i de la mantega és tan confusa com l’organització de la CUP o la situació política a l’Estat espanyol
Tampoc no queda clar si les patates, a causa del seu elevat índex glucèmic, són bones o perjudicials i el mateix passa amb els productes làctics. Una actualització recent de la Taula d’Alimentació Saludable del Regne Unit segueix recomanant els làctics com a part «d’una dieta adequada sempre que s’opti per productes amb poc greix». Tampoc no saps què passa amb els fruits secs. Tenen mala fama a causa del greix i les calories que contenen, la qual cosa fa que de vegades es recomani evitar-ne el consum a qui vulgui perdre pes.
Actualment, però, la tendència dels investigadors indica que els fruits secs crus són fonamentals en una dieta sana, així com per mantenir un pes adequat i combatre l’excés de colesterol dolent. En el cas del cafè, i independentment de la temperatura d’ingesta, ha quedat clar que és dolent perquè augmenta la tensió arterial, tot i que prendre un o dos cafès cada dia, pot reduir significativament el risc de patir un vessament cerebral segons un estudi d’una universitat de Suècia. I així amb tot el que consumim que ofereix coses bones i dolentes, font de salut o de complicacions. Estem tan capficats en això que ens hem oblidat que la principal causa de mort és viure.
Periodista
Ara, dels mateixos productors d’alerta sanitària, apocalipsi mèdica i hecatombe hospitalària, arriba a les nostres pantalles la nova superproducció Les begudes molt calentes causen càncer d’esòfag. Tot i que només es parla del cafè i del mate oblidant les sopes, consomés i derivats. I s’hi afegeix la paraula «probablement» que és una crida a la confiança i a l’optimisme tot i que ens queda el dubte sobre el que es considera «molt calent». A la pàgina 8.756 de l’informe es fa referència a més de 65 graus, una temperatura que només deu ser a l’abast del faquir Kirman, i en ocasions molt especials, com ara la celebració dels seus 50 anys de carrera al Circ Raluy, i que no deu estar gaire lluny de la que hi havia al cràter del volcà Llaima de Xile durant la seva última erupció. Probablement, seguint la terminologia de l’OMS, un cafè a 65 graus (o més) no et pot provocar càncer d’esòfag perquè abans, en el seu recorregut ha causat danys col·laterals a la llengua, a la laringe i a la faringe. O potser no. Hi ha consumidors de begudes calentes que són treballadors autònoms, que mai es poden posar malalts, i que sobreviuen a tot, altíssimes temperatures incloses.
En alguns països de l’Amèrica del Sud, beuen el mate a 70 graus però amb canya, i la infusió va directament a la gola i la part superior de l’esòfag, i hi arriba gairebé bullint. De fet, hi ha, des de fa anys, diversos estudis sobre la relació entra la ingesta de begudes calentes i el càncer, com també és cert que tant el cafè com el mate figuren a la llista 2A de l’OMS destinada als probables cancerígens on hi ha substàncies com el cloroform. Ara el que s’ha fet és recollir diversos informes de 23 científics –els teòricament més fiables i amb més número de casos estudiats– per arribar a la conclusió que en països on es prenen begudes molt calentes, la incidència de càncer d’esòfag és més alta.
L’explicació sembla raonable. Les altes temperatures danyen les cèl·lules de les parets de l’esòfag. Com que s’han de reparar molt sovint, han de dividir-se més vegades i cada divisió cel·lular és un possible punt de partida per al càncer. El càncer d’esòfag és troba entre els vuit més habituals a tot el món, i és la causa d’unes 400.000 morts a l’any, és a dir, del 5% del total de morts per la malaltia. El representant de l’OMS a Ginebra (Suïssa), Gregory Hartl, recorda, però, que fumar i beure alcohol són alguns dels factors de risc més seriosos per a aquest tipus de càncer i els principals productes a evitar.
Però com sempre que els de l’OMS difonen alguna cosa ho fan amb poques dades precises i inconcretes en una aplicació particular d’aquella teoria del got mig ple o mig buit o de les mitges veritats. En aquests casos se sol produir una barreja letal entre la mediocritat comunicativa de la comunitat científica i el desconeixement dels mitjans de comunicació per tractar el tema i no anar més enllà del contingut de la nota informativa. El resultat acostuma a ser pitjor que el final de la sèrie Castle o que els One Direction sortint de copes amb els Mötley Crüe.
A més, hi ha una autèntica obsessió per fer estudis sobre els efectes de posar wasabi sobre una ferida oberta o sobre si el mal temps és un invent d’Amancio Ortega per vendre més caçadores grogues de Zara. Tants estudis acaben provocant una autèntica disbauxa, especialment en els aliments. Els ous havien estat considerats tan terribles pel cor com el videoclip de La Salchipapa de Letícia Sabater. Ara ens expliquen els experts que són una font excel·lent de proteïnes, greixos saludables i diferents vitamines i minerals. La trajectòria de la margarina i de la mantega és tan confusa com l’organització de la CUP o la situació política a l’Estat espanyol
Tampoc no queda clar si les patates, a causa del seu elevat índex glucèmic, són bones o perjudicials i el mateix passa amb els productes làctics. Una actualització recent de la Taula d’Alimentació Saludable del Regne Unit segueix recomanant els làctics com a part «d’una dieta adequada sempre que s’opti per productes amb poc greix». Tampoc no saps què passa amb els fruits secs. Tenen mala fama a causa del greix i les calories que contenen, la qual cosa fa que de vegades es recomani evitar-ne el consum a qui vulgui perdre pes.
Actualment, però, la tendència dels investigadors indica que els fruits secs crus són fonamentals en una dieta sana, així com per mantenir un pes adequat i combatre l’excés de colesterol dolent. En el cas del cafè, i independentment de la temperatura d’ingesta, ha quedat clar que és dolent perquè augmenta la tensió arterial, tot i que prendre un o dos cafès cada dia, pot reduir significativament el risc de patir un vessament cerebral segons un estudi d’una universitat de Suècia. I així amb tot el que consumim que ofereix coses bones i dolentes, font de salut o de complicacions. Estem tan capficats en això que ens hem oblidat que la principal causa de mort és viure.
Periodista