Si haguéssim de treure una sola conclusió de tot el contingut exposat a la sessió de control al Govern de dijous passat, la resposta seria clara. El panorama actual que afronta el ministre de Salut, el Sr. Carles Àlvarez Marfany, al seu ministeri és completament desolador.
Així ho va fer palès ell mateix en respondre a totes i cadascuna de les preguntes que se li van formular. No hi ha res tancat i la feina està en procés de realització. És a dir, el més calent és a l’aigüera.
De les 18 preguntes que es van plantejar aquell dia, la meitat feien referència a qüestions relacionades amb el Ministeri de Salut. Fa temps que es qüestiona la sostenibilitat del sistema sanitari. Any rere any, però, la partida governamental destinada a la despesa sanitària augmenta i tots els actors coincideixen en la urgència amb què caldria actuar.
El Govern d’Antoni Martí, quan va accedir al poder l’any 2011, va anunciar com a línia prioritària de la legislatura impulsar la reforma de la CASS. A part de pedaços parcials a la llei, que no resolen el problema de fons sinó que simplement el maquillen, la feina, cinc anys més tard, encara està per fer.
Malgrat les contractacions desorbitades de professionals estrangers per redreçar la situació, els resultats no es veuen per enlloc. Hem de fer un acte de fe i creure el ministre quan anuncia que ben aviat s’oferiran solucions, propostes i plans. Alhora, però, és del tot descoratjador veure que el que s’anunciava com una de les prioritats del Govern de Demòcrates per Andorra no acaba de reeixir.
Això sí, els darrers mesos s’han fet diversos brindis al sol. El cap de Govern ha anunciat nombroses vegades l’oferta d’un pacte d’Estat sobre la salut. En teoria política els pactes d’Estat es reserven per als temes més transcendentals. Tothom coincideix en el fet que la salut ho és, però aquesta importància teòrica que se li dóna no es correspon amb les accions dutes a terme fins ara pels responsables governamentals.
El ministre, interpel·lat per accions parcials dutes a terme pel ministeri i filtrades darrerament a la premsa, va confirmar que en breu compareixerà per presentar les línies directives del pacte d’Estat de sanitat. Així ho esperem!
Un altre tema candent fa referència a tot allò relacionat amb la biotecnologia. L’any 2014 el Comitè Nacional de Bioètica va recomanar amb caràcter d’urgència al Govern que signés el Conveni europeu sobre drets humans i biomedicina, conegut com a Conveni d’Oviedo, perquè Andorra disposés d’un marc jurídic clar per regular les pràctiques d’aquest sector. Aquest conveni, però, no només no s’ha signat a hores d’ara, sinó que, segons va informar el ministre, encara s’està estudiant.
Al llarg de la sessió, aquesta va ser la tònica general en les respostes del ministre: inconcrecions, vaguetats, feines a mig fer i peticions de més paciència. El país, però, no s’ho pot permetre. El volum de tasques a desenvolupar en el si del ministeri és ingent. Cal concretar i resoldre amb la màxima celeritat els assumptes pendents, ja que, d’altra manera, l’oferta d’un pacte d’Estat sobre la salut, sense continguts ni propostes clares, és més una declaració d’intencions que no pas una proposta ferma. I tots sabem que de bones intencions, l’infern n’és ple.