La inquilina comunista, la Pepa, el tomàquet, bandera vermella, la tia Maria, han vingut els pintors, la parenta, mi tía Inés, la que viene cada mes, la monstruació, ser dona, el mes, la mala setmana, aquells dies, la roja, la mariwini, el xúting... Saben de què parlo? Sí, de la regla, de la menstruació, del període, de la cita mensual inevitable que totes les dones en edat fèrtil tenim amb el cicle de la vida (gràcies a tots i a totes els que han col·laborat en la recerca de malnoms) quan no estem embarassades (és a dir, sempre o gairebé sempre).
 

És cert que avui en dia és més natural parlar-ne, dones i homes, però encara continua sent un tabú i s’utilitzen malnoms per no citar-la directament, o quan se’n parla es munta un rebombori com quan anàvem a l’escola i arribaven les primeres regles –sempre he pensat que és molt injust començar a menstruar als 12 o 13 anys–. Fa unes setmanes, la diputada de la CUP Anna Gabriel va proposar que a les escoles es parli a les noies de totes les opcions higièniques disponibles quan tenen la menstruació, no només de tampons i compreses, sinó de copes menstruals i altres alternatives. Com és habitual amb tot el que diu Gabriel, l’opinió pública –amb la complicitat dels mitjans de comunicació– quasi la crema a la pira i se’n va riure i criticar a mans plenes. Per què? Què va dir de tan destacable? Que no és un fet natural que viuen cada mes milions de dones al món, la meitat de la població? Si fossin els homes els que tinguessin la regla cada mes, seria una qüestió d’Estat. Segur.
 

Perquè no és normal que als productes higiènics per a la menstruació se’ls apliqui un impost indirecte que els iguala a productes de luxe i no de primera necessitat, i que a les escoles facin xerrades sobre sexualitat obviant la regla. Encara hi ha dones, adultes, que pregunten si es poden quedar embarassades quan la tenen, que pateixen en silenci l’endiometrosi i que eviten explicar que tenen la menopausa per no ser titllades de velles amb fogots. I, tot això, és per la manca d’educació sobre els nostres cossos, sobretot els femenins. 
 

En l’edició d’avui de EL PERIÒDIC, entrevisto l’empresari Pascal Saliba, que comercialitza un model de copa menstrual. Des de la pàgina web del producte s’aporta informació i es resolen dubtes. Un dels que ha rebut l’empresa és el següent: «Amb la copa menstrual posada, puc orinar?». Sense comentaris.
 

Però les que vivim al primer món tenim accés als productes higiènics i a tota la informació, però hi ha milions de dones al món per a les quals tenir la regla és un calvari. Moltes nenes de països empobrits, no van a l’escola quan tenen la menstruació perquè no tenen res per evitar tacar-se –n’hi ha que per no tenir, no tenen ni calces!–, i com més falten al col·legi menys educació reben i més risc tenen de deixar d’estar escolaritzades. S’imaginen quina revolució pot ser per a elles aconseguir una copa menstrual o un producte reutilitzable que els faciliti la vida?
 

Recentment he conegut la iniciativa de la disenyadora industrial colobiana Diana Serra, que ha creat unes calcetes-compresa amb tela de mosquitera i de para-sol, impermeables, que està facilitant la vida a moltes nenes. De moment, ja n’ha venut 20.000 a ONGs que les han distribuït entre noies sense recursos. 
 

S’imaginen que un fet tan natural com tenir la regla no fos motiu de burla, de vergonya o de faltar a l’escola?