L’escurçó (Viperinae) forma part d’una subfamília de serps verinoses que compten amb una família d’unes 150 espècies. A Espanya hi ha l’escurçó ibèric, l’europeu i els dels Pirineus, aquest últim present a Andorra.

És una serp que està en perill d’extinció, per tant no està permès matar-la, sinó que hem d’evitar-la, a més és una animal que tendeix a fugir, tret que se senti amenaçada o es trobi sense escapatòria. Per aquesta raó el més assenyat quan et trobis amb un escurçó és deixar-lo en pau i seguir discretament el teu camí, sense moviments bruscs ni amenaçadors.

En aquest article ens centrarem en la situació de trobar-nos un escurçó si estem amb les nostres mascotes.

Començarem per descriure el seu aspecte físic perquè sigui més fàcil identificar-la, ja que hi ha serps que no són verinoses, i a l’hora de trucar al teu veterinari en cas de picada ajudarà molt saber que li ha picat, tot i que sempre és millor fer-li una foto. No ho facis si això la pot fer sentir amenaçada i la teva mascota està a prop.

Característiques físiques:

–Cap triangular amb els ulls rodons i les pupiles verticals com els gats.

–Tenen dos ullals retràctils que pengen de la mandíbula superior, amb els quals injecten el verí quan piquen.

–Al seu cos hi tenen uns dibuixos majoritàriament en forma de zig zag foscos, sobre un fons grisenc, tot i que segons l’espècie pot tendir cap a un to més verdós o vermellós.

–Són animals de sang freda, per tant habiten en zones on puguin absorbir la calor i el sol, durant l’hivern i amb el fred estant més inactius.

Picada d’escurçó:

La seva picada pot provocar diferents efectes adversos i la seva gravetat dependrà dels següents punts:

–Zona del cos on ha picat.

–Quantitat de verí injectat.

–Mida de la serp i mida del nostre gos (l’edat també influeix).

-–Temps transcorregut entre la picada i l’assistència que rebi del veterinari.

Signes:

–Inflamació de la zona afectada.

–Infecció de la zona.

–Problemes digestius, vòmits, diarrees, etc.

–Reacció al·lèrgica al verí.

–Signes neurològics com la no coordinació i convulsions.

–Problemes de coagulació.

–En els casos més greus «Shock Anafilàctic» i la mort (han de donar-se una sèrie de factors com gran quantitat de verí absorbit, mida molt petita del nostre gos i molt temps transcorregut des de la picada fins a l’assistència veterinària.

Què puc fer per evitar una picada d’escurçó?

Tenir en compte que també és una qüestió d’atzar, ja que no només a la muntanya tenim aquest risc, sinó que també podem trobar-lo en zones residencials i en altituds més baixes, zones on es pugui acumular calor com a les esquerdes de les façanes, voreres, camins, pedres, etc.

Però sí que hem de tenir en compte alguns consells:

–Si passeges per una zona d’herbes altes on hi ha poca visibilitat per a tu, no es recomana deixar anar les nostres mascotes sense abans haver fet un passeig per la zona i examinar el terreny. Pots caminar amb passos ferms o clavar els bastons, ja que si senten vibracions, tendeixen a allunyar-se.

–Els cascavells o campanetes no serveixen per a aquestes serps, ja que com hem dit abans, senten més les vibracions al sòl.

–Un consell per estar preparats davant una picada és que sempre portis a la teva farmaciola Urbasón. Abans, però, hauràs de consultar al teu veterinari quina dosi necessitaria el teu gos, segons el seu pes, com injectar-li i en quina zona del cos del gos.

 No està de més que en una visita rutinària, li demanis com has d’actuar en cas d’una picada d’escurçó.

–Tot això depèn del temps, atès que a partir dels 30 minuts els pas del temps es torna de súmmum importància i és aquest motiu, el que s’ha de tenir en compte abans de decidir si aplicar un mateix la injecció d’Urbasón o que ho faci el veterinari. Primer de tot has de consultar-li.

Si per contra et trobes a prop del teu veterinari el millor que pots fer, és portar-lo directament i que ho faci ell.

Què fer en cas de sofrir una picada d’escurço?

–Primer de tot és allunyar-te tu i la teva mascota de l’escurçó, sense moviments bruscs ni amenaçadors, i anar a una zona més tranquil·la per poder-lo examinar bé.

–Trucar al teu veterinari per avisar-lo i que estigui preparat quan hi arribis (recorda que el factor temps és molt important).

–Si la zona de la picada està a prop del collar (cap o coll), treure-li aquest. Si la zona és en una extremitat (poteta) es pot col·locar una bena sobre la ferida (la reconeixeràs perquè sol deixar la marca dels seus ullals, que seran com dues petites incisions), la bena no ha d’oprimir, has de poder passar un dit entre la bena i la pell de la teva mascota. No fer un torniquet. 

–Molt important: carrega al teu gos a braços per mantenir-lo sense activitat física, ja que en cas contrari el verí es distribuirà més ràpidament pel torrent sanguini. És important mantenir-lo tranquil perquè no intenti moure’s massa.

–Directe al veterinari.

Recorda que el fet d’administrar tu mateix l’Urbasón dependrà de si estàs molt lluny o no del veterinari, per això és tan important que primer li consultis i com hem dit abans, estar preparat per a una possible actuació.

I per últim, volem fer una crida a la calma i tranquil·litat davant aquest fet.

Si consultes a un veterinari t’explicarà que l’estadística de casos atesos per atropellament és molt superior als casos per picada d’escurçó, per tant, el millor que podem fer és estar ben informat sobre com actuar i gaudir amb normalitat de la muntanya i dels passejos amb les nostres mascotes, que tant ens agraden! 

*Fonts veterinàries en col·laboració amb Sherpa Excursions Canines Andorra, i Guia Biològica dels Pirineus.