Generalitat: idiotesa
La idiotesa s'obre camí com una forma quotidiana en la comunicació política que acaba per contaminar-nos a tots, i n'hem de replicar els efectes. He llegit que un conseller de la Generalitat --el nom del qual no passarà a la història dels més llestos-- ha determinat que la defensora del poble en funcions no les pot exercir per interposar un recurs d'inconstitucionalitat sobre la llei d'immigració que imposa el català com a primera llengua a les persones que arribin de l'estranger a arrelar-se en aquesta comunitat.
Mentre els fills del president Montilla cursen els seus estudis en un col.legi alemany amb dues hores d'ensenyament en català a la setmana, la falta de coherència continua en una carrera que ha començat amb el rebuig a la legitimitat del Tribunal Constitucional, la promoció de la desafecció a Espanya i a les seves institucions i que continuarà després la previsible patacada electoral del PSC en les properes eleccions generals.
Però per completar aquest cúmul de despropòsits, el conseller de la Generalitat que no vull anomenar i al qual el president no ha desautoritzat, ha titllat per tres vegades de "falangista" Enrique Múgica Herzog, exdefensor del poble.
Com que l'estupidesa és germana de la ignorància, cal recordar que Enrique Múgica Herzog va estar pres l'any 1956 per les seves activitats clandestines en contra de la dictadura franquista. Cal recordar també que com a membre renovat de la direcció del PSOE al Congrés de Suresnes, va ser una peça fonamental dels organismes d'oposició al franquisme.
El seu germà Fernando Múgica, actiu militant del PSOE a Euskadi, va ser assassinat per ETA precisament per la seva condició de socialista. I ell ha de suportar que li cridin "falangista" i que ningú de la direcció del PSOE o del Govern de la Generalitat no surti a defensar-lo.
Si deixem que l'estupidesa s'agermani amb la calúmnia ens espera el pitjor dels futurs en una Espanya, Catalunya inclosa, en la qual sembla que un dels requisits per fer carrera política d'altura, en determinats llocs, és ser un beneit profund, ignorant de la història i sicari de la desinformació.
Periodista. [email protected]
Per a més informació consulti l'edició en paper.