Tots els colors, tonalitats, tints, pigmentacions, variacions i matisos del verd els tenim ja a casa. Només cal obrir les finestres o aixecar el cap i mirar.

Fins i tot els blaus, blancs i grisos primaverals del nostre benaurat cel estan enverdossits o reflectint el verd.

Aquest regal que ens ofereix, puntualment la natura cada any, com a prodigi miraculós, el tenim envoltant-nos un cop més.

Verds verdosos, verdosencs, verdejants, verdols, verols, enverats, grenyals, porracis, melats, oliosos, olives, allimonats, citrosos, maragdes, mar, glaucs, sinoples, verderols, verdets, verducs, verdums, blanc, negre, groc, gris, blau, lila, marró, clars, foscos, malves, botella, pruna, figa, poma, de bromocresol, de París, Janus, malaquita, verdolagues, verducs, verdiells, escoba, abarset, pi roig, pi negre, avet, de totes les verdures, de totes les herbes...

Entre el groc i el blau, una simfonia de colors és possible només dins del verd.

El verd és l’epopeia de la vida.

L’esclat renovat, endreçat i net després de la caiguda, plegament o acabament, tancament, recolliment vital, defalliment i podridura, embrutiment... 

És la primavera que empeny la vida amunt després de l’ofec i esllanguiment hivernal.

La primavera com a primera verdor.

La primavera que amb la seva força primer engull tota la decadència hivernal, netejant i deixant immaculat l’escenari per a impulsar després un nou tapis, un nou mantell que permet el desenvolupament d’una nova realitat que es desenvoluparà seguint el rítmic cicle anual, oferint nous fruits, naturalesa i un nou adob per a un renovat país.

Amb els seus referents humans de tendre, immadur, prematur, obscè i picant, cap verd, vell verd, ecologista... 

Amb el seu antònim, madur.

Amb les seves dites i refranys, verd de por; quedar-se verd; veure’s verd; no haver-ne vist mai de tant verdes; la guineu quan no les pot haver diu que són verdes; de més verdes en maduren; la veritat és verda, es torça però no es trenca; no deixaràs el verd per l’incert, sinó tens el cap molt verd; val més verd per mi que madur per als altres; llenya verda fa bon fum, llenya seca bona llum; quan l’arbre és verd, l’ombra n’és bona; deixar verd algú...

Els verds porten esperança perquè ressorgeixen del no res.

Els verds són relax perquè són natura.

Els verds s’han associat també a la tranquil·litat, a la reflexió, serenitat, objectivitat, autodomini, equilibri, alegria, empenta, salut, comunicació, fraternitat, netedat, polidesa ....

Tres fets m’admiren de la gran varietat i profusió de tots els verds que explosen a la primavera.

Primer, com des de la seva variada individualitat s’acorden els uns als altres en uns vibrants tapissos excepcionals i plens d’harmonia. 

Segon, la netedat que s’imposa prèviament al seu lluïment.

I tercer que malgrat la seva bellesa estètica i lluminositat, i aparent simplicitat, les seves qualitats complexes ens aporten unes propietats ocultes als ulls que esperen, generosament, que les descobrim i no actuem, enfront seu, com a autèntics i superficials analfabets.

Nosaltres, en aquest planeta blau, som dins la seva verdor diversa, desvetllada i pulcra, senzilla, rica i feliç que ens convida a formar-ne part conscientment.