Aquest dissabte passat, invitats pels Centres d’autoaprenentatge del Català a Andorra, hem pogut gaudir d’una amena i curiosa visita al petit Museu de la Miniatura d’Ordino. La visita va acabar, dins d’ambient distés i amigable, amb un aperitiu al parc del costat del museu.
El Museu de la Miniatura, que acull al seu interior la meravellosa obra de l’artista ucraïnès Nicolai Siadristy, exposa, a més d’aquestes obres microminiatures realitzades a mà en or i en altres materials i que cal observar amb un microscopi, tota una sèrie d’obres religioses ortodoxes com icones, creus; una petita col·lecció d’ous Faberge i capsetes de paper maixé  pintades a mà per una escola d’art russa, i una gran quantitat de nines matrioixkes.
Encara que les seves obres més emblemàtiques es troben exposades al Museu de la Miniatura del Monestir de les Coves de Kíev,  part de l’obra de Siadristy, considerat per molts com el millor microminiaturista del món, després de ser exposada per més de 80 països, va acabar al nostre petit país, lloc escollit pel propi artista com a seu fixa única d’Europa per a les seves microminiatures, que constitueixen tota una manifestació conjunta d’art i paciència.
He d’afegir que la meva obra favorita és una peça realitzada en or en la qual apareix una caravana de camells juntament amb una piràmide i una palmera col·locades dins de l’ull d’una agulla de cosir. Quan l’observo em fa sentir la immensitat de les coses a través de la seva petitesa i precisió.
De l’estupenda col·lecció de matrioixkes, que com ens van explicar representen a mares efectuant les tasques de la casa amb els seus fills, sempre m’ha sorprès que algunes siguin del gènere masculí. Sempre m’han fascinat aquestes nines i mai abans havia vist enlloc cap altra que fos un home. El simple fet d’obrir-les per veure que hi ha dins i que vagin apareixent unes dins les altres em va impactar quan les vaig veure per primera vegada, i aquest record agradable ha perdurat. És clar que llavors només era una nena!
Per a mi, és una veritable llàstima que hagués de tancar les seves portes l’antic Museu de l’Art cristià, pertanyent al mateix propietari, encara que per sort podem trobar, com ja he dit més amunt, una bona part de les seves obres religioses ara exposades a aquest Museu de la Miniatura.
En arribar, com sempre, doncs jo ja havia tingut l’oportunitat de visitar tots dos museus en una altra ocasió, aquest i el desaparegut, vam ser rebuts meravellosament i totes les nostres preguntes van ser resoltes amb tot detall i luxe d’explicacions.
Una jornada meravellosa amb amics i, a més, una visita interessant i que us recomano fer tant per les microminiatures com per tot el conjunt d’obres!