La creació de la Unió Econòmica i Monetària i la introducció dels bitllets i monedes en euros han estat fites decisives per l’existència d’un mercat únic a la Unió Europea. Des de la introducció de l’euro, al gener de 2002, en tots els països de l’eurozona és possible realitzar pagaments en efectiu en la mateixa moneda amb la comoditat i senzillesa amb la qual s’efectuaven anteriorment els pagaments en les respectives monedes nacionals.
 

Al mateix temps, perquè la introducció de l’euro com a moneda única fos completa, calia que particulars i empreses poguessin efectuar també els seus pagaments en tota la zona de l’euro sense necessitat d’haver d’utilitzar l’efectiu. Això implicava, per tant, buscar una fórmula per fer possible l’emissió i recepció de pagaments des d’un compte únic a qualsevol lloc de la zona mitjançant un únic conjunt d’instruments de pagament de manera que totes les operacions (domèstiques i transfrontereres) presentessin les mateixes condicions de facilitat, cost, eficiència i seguretat.
 

No obstant això, en l’àmbit dels pagaments que no es fan en efectiu, romania una situació de fragmentació en els processos de pagament minoristes de la UE que, en última instància, dificultava a la pràctica la culminació d’aquest objectiu ja que a Europa existien fronteres bancàries entre els països per al lliure intercanvi dels pagaments en euros. Per contribuir a pal·liar aquesta situació, les autoritats bancàries i els Estats de la UE van promoure, el 2002, la creació de la Single Euro Payments Area, (SEPA) o sigui la Zona Única de Pagaments en Euros.
 

La SEPA és la zona en la qual ciutadans, empreses i altres agents econòmics poden fer i rebre pagaments en euros, amb les mateixes condicions bàsiques, drets i obligacions, i això amb independència de la seva ubicació i que aquests pagaments impliquin o no processos transfronterers , és a dir, que hagin tingut lloc entre diferents països.
 

La SEPA es basa només en tres instruments de pagament:

• Les transferències SEPA, que substitueixen les transferències nacionals.

• Els càrrecs directes SEPA, en substitució dels càrrecs domiciliats domèstics

• Les actuals targetes bancàries de pagament. Aquests instruments de pagament no diferencien entre l’ús nacional i transfronterer, compleixen estàndards internacionals.
 

La SEPA suposarà un nou panorama europeu de pagaments al detall caracteritzat per un major grau d’integració. Això implicarà que les operacions en euros dels instruments regulats per SEPA quedaran subjectes a un conjunt uniforme d’estàndards, regles i condicions i que les mateixes podran, en conseqüència, ser processades amb la mateixa facilitat, rapidesa, seguretat i eficiència amb què ho són actualment dins dels mercats nacionals.
 

La SEPA no es restringeix als països que han adoptat la moneda única, sinó que abasta a tots els 28 membres de la UE, així com Islàndia, Liechtenstein, Mònaco, Noruega, San Marino i Suïssa. Cal tenir en compte que uns quants països que usen l’euro no s’inclouen encara en la SEPA, a saber: Andorra, Kosovo, Montenegro i la Ciutat del Vaticà.
 

El programa SEPA està apadrinat per la CE, pel BCE amb l’ajuda de l’EPC European Payments Council (Consell Europeu de Pagaments CEP), que dicta els normes dels sistemes de pagament a Europa. La SEPA pretén com a principal objectiu que no hi hagi diferències entre els pagaments nacionals i els transfronterers per la qual cosa se l’anomena informalment ‘Unió Europea de sistemes de pagament’.
 

Els principals beneficis derivats de la implantació de SEPA són:

• Homogeneïtzació de serveis de Cobrament i Pagament en euros.

• Neix la possibilitat d’utilitzar un sol compte bancari per a operacions en euros dins de la zona SEPA.

• Desapareix la diferència entre pagaments nacionals i internacionals.

• S’estableix una major protecció per als usuaris de serveis de pagament.

• L’ús d’estàndards comuns, que permet millores d’eficiència en els processos d’execució de pagaments i redundarà en major competència.

• El potencial desenvolupament d’innovacions en l’àmbit dels instruments de pagament.

• La desaparició de barreres per a l’execució de pagaments internacionals.
 

Amb la creació de la SEPA no només es pretén millorar l’eficiència dels processos d’execució de pagaments entre els diferents països de l’àrea de l’euro, sinó que, al seu torn, es persegueix desenvolupar una sèrie d’instruments, estàndards, procediments i infraestructures comunes per a tothom. Aquesta major harmonització farà que ja no hi hagi diferències entre els pagaments nacionals i transfronterers, i reportarà considerables beneficis per a l’economia i la societat en el seu conjunt, en línia amb els objectius polítics fixats en el Pla d’Acció per als Serveis Financers de l’Agenda de Lisboa de 2000.
 

Per aconseguir l’objectiu de SEPA de millorar els processos en la realització de pagaments en euros entre els diferents països, ha estat necessari desenvolupar instruments, estàndards, procediments i infraestructures comuns. Les autoritats europees van decidir que fossin només tres els instruments de pagament comuns: les transferències bancàries, els càrrecs domiciliats i les targetes de pagament. Consegüentment SEPA suposa un nou escenari caracteritzat per una harmonització en la forma de fer pagaments en euros mitjançant l’ocupació d’aquests tres grans tipus d’instruments electrònics.