PUBLICITAT

No als herbicides

Des de la Revolució Neolítica les plantes es reprodueixen fecundant les seves pròpies llavors, que formen noves plantes. Durant anys i panys en una economia de subsistència es recollien els fruits de la terra i es guardaven les llavors que es tornaven a sembrar, i si hi havia excedent hi havia intercanvi, i va aparèixer el comerç;  era un cicle reproductiu amb un petit excedent. que va permetre la formació dels primers poblats. Durant la Revolució Agrícola en el període de la Revolució Industrial, a finals del segle XVIII i durant el XIX, l’home va intervenir mes directament en la producció agrícola amb els regadius i els adobs.  Ara considero que n’hem fet un gra massa amb la utilització d’herbicides venenosos perjudicials per a la salut humana. A finals del sXX  l’empresa americana Monsanto va adquirir la patent d’unes llavors que s’han anomenat «suïcides» perquè obliguen a la utilització de herbicides tòxics.
Entre aquests herbicides trobem el glisofat. Que és el glisofat? És un herbicida utilitzat arreu però que és verinós. El producte va ser desenvolupat per la companyia Monsanto i comercialitzat amb el nom de Roundup. És molt utilitzat en l’agricultura convencional i especialment en la transgènica. S’ha utilitat en cultius no ecològics així com en parcs i jardins de pobles i ciutats.
Ja fa mes d’un any que l’OMS (Organització Mundial de la Salut) va classificar l’herbicida glisofat com a «probable cancerigen». El glisofat és un herbicida utilitzat arreu i encara que sigui perjudicial es fa la vista grossa i es permet la seva utilització. Nous estudis assenyalen que no és bo per a la salut humana ja que els seus efectes han passat a la cadena alimentaria i es pot trobar en el cos d’una gran part de la població.
Entre la llista d’efectes que s’han pogut observar en estudis de camps en persones humanes hi figuren el càncer de pròstata i el de pulmó. A més a mes està contaminant, en el cas de Catalunya les nostres aigües freàtiques amb nivells superiors als permesos per la Unió Europea. La qüestió és clara: si sabem que la seva utilització és nefasta per a la salut, per què es permet el seu consum? De fet la Unió Europea fa els ulls grossos i segueix donant llum verd al glisofat. Es demanava una renovació per 15 anys i  per la pressió dels grups ecologistes i d’esquerres que  demanaven  refusar la renovació ha aconseguit un permís de set anys, encara massa llarg per seguir emprant el glisofat.
He llegit aquests dies que l’empresa farmacèutica Bayer vol comprar Monsanto i així es canviaria un gegant nord-americà per un d’europeu en la producció de llavors pels conreus. La veritat és que no les tinc totes sobre Bayer, doncs ha activat conreus transgènics com ara l’arròs. Necessitem productes que no ens facin mal quan els consumim. Necessitem doncs unes legislacions clares i evidents sobre tot el procés productiu agrícola. Necessitem que es valori més la qualitat que la quantitat. Perdó, necessitem tantes coses.... H
Historiadora

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT