En diuen tecnologies del llenguatge. El terme ‘emoticona’ és un manlleu de l’anglès que hem adoptat, fruit de la combinació ‘emotion’ i ‘incon’. Avui, les emoticones s’han convertit en una eina indispensable per a la comunicació instantània del nostre dia a dia i ens en servim per transmetre emocions, sensacions, sentiments i estats d’ànim. És evident que aporten en els textos escrits la part de comunicació no verbal que en una conversa cara a cara transmetem a través de la gestualitat. Però realment són útils?
Jo sovint em quedo perplexa davant l’allau d’emoticones que rebo en un sol dia. Cada vegada que en un grup de Whats app es tanca dia i hora per anar a sopar i apareix una folklòrica al meu telèfon, perdoneu, però em sento desconcertada. L’altre dia, a més, feien circular un missatge que mostrava com totes les emoticones (animals, homes, vehicles, etc) miren cap a l’esquerra, tret de la folklòrica, que fa el taloneig cap a la dreta. Una prova, deia el missatge, que ni tan sols els Whats app aconsegueix manar les dones. Em vaig preguntar doncs, si aquesta senyoreta, que no em representa, es podria convertir en una apologia al feminisme pel seu caràcter rebel respecte de la resta d’emoticones.
Però precisament perquè no sóc l’única que no se sent representada amb aquests ninotets, s’han anat introduït diferents tipus de tonalitats de pell, perquè puguem utilitzar un puny tancat amb el polze alçat per substituir un ‘entesos’ tant si som blancs com si som negres. A més, la varietat de tons ens permet utilitzar l’emoticona amb una intensitat de morè més alta durant els mesos d’estiu. I perquè absolutament ningú se senti discriminat, podem trobar-hi tot tipus de famílies i de parelles.
I malgrat que jo continuï sense entendre quina emoció he de tenir per utilitzar la nena que es pinta les ungles, els adolescents afirmen que sense emoticones, els missatges són avorrits. De fet, fins i tot alguns m’han explicat que el seu estat d’ànim es relaciona exponencialment amb el nombre d’emoticones que utilitzen: més felicitat equival a més emoció i, per tant, més il·lustracions.
Però tota aquesta emoció i aquests sentiments que canalitzem a través de les emoticones arriba al destinatari ben interpretada? Sembla que no sempre. Un estudi recent de la Universitat de Minnesota assegura que sovint no es descodifiquen correctament, no només perquè una mateixa emoticona es pot interpretar de diverses maneres, sinó també perquè el dibuix canvia lleugerament en funció del model de mòbil que utilitzem.
A més, entre aquesta barreja d’emocions i sentiments hi ha els que utilitzen les emoticones a mode d’il·lustració de la conversa. He arribat a rebre correus electrònics que semblaven un conte infantil. Si parlaven de sopar, s’acompanyava el text amb una emoticona d’un plat i unes postres; quan es feia referència a anar a fer unes copes, s’il·lustrava amb unes cerveses i es tancava el text amb una gran varietat de flors, sí, tot plegat hi aportava una imatge bucòlica.
Sé que no podem anar a contracorrent i que les emoticones són útils en un registre col·loquial escrit, ja que hi aporten certs matisos. Ara bé, no caiguem en l’error de substituir les paraules per les emoticones. Tots dominem la comunicació no verbal, de manera inconscient desxifrem quan el nostre interlocutor està trist i quan està pletòric, assimilem els silencis que es converteixen en sentències i sabem que un gest pot portar implícit moltes paraules; però en canvi, no sabem interpretar del tot les emoticones perquè és un llenguatge nou per nosaltres, perquè és sintètic i perquè moltes de les expressions facials no són pròpies de la nostra cultura. La manera com et miren als ulls ens pot aportar molta informació, però l’emoticona del cor que batega no pot substituir un ‘t’estimo’!