Una de les qüestions educatives que està sempre a l’ordre del dia és si a l’hora d’estudiar un nou idioma és més aconsellable escollir un professor nadiu o un bilingüe. Aquesta dicotomia de ‘nativitat-no nativitat’ segueix sent molt polèmica a l’aula de llengües estrangeres.
 

Aquesta és una de les preguntes que pràcticament qualsevol que vol estudiar una llengua es planteja abans de contractar un professor o decidir si va a una acadèmia o a una altra, i la veritat és que, hi ha diversos motius que tenir en compte abans d’escollir entre les dues alternatives. S’ha de dir que avui el més normal és que tothom vulgui aprendre amb un professor nadiu, però no sempre és, o hauria de ser, l’opció més encertada.
 

A més és un greu error creure que pel simple fet de ser un professor nadiu ja s’és millor professor. Gravíssim error. Hi ha professors tant nadius com bilingües que no són bons professors i a l’inrevés. L’essencial perquè qualsevol docent sigui un bon professor és que tingui vocació molt gran per ensenyar i que no ho faci només per treure’s un sou a final de mes.
 

Els majors avantatges d’aprendre una nova llengua amb un professor nadiu són l’accent i la pronunciació. Però en realitat, cap estudiant aspira a ser com un parlant nadiu, perquè això és gairebé un mite. Però sí a ser una persona de la seva nacionalitat que parla perfectament la llengua que s’ha proposat aprendre.
 

També es cert que l’aportació del professor natiu a l’aula de llengües és enormement significativa. Representa un model d’agent de comunicació al qual l’alumne haurà de fer front a les situacions reals. És a dir, presenta la llengua ‘en acció’, una llengua plena de colors, sabors, matisos i emocions que un professor no nadiu difícilment pot oferir. Els alumnes tenen la sensació d’estar en contacte directe amb una cultura diferent. Es submergeixen en la cultura i la llengua que aprenen.
 

Però, llavors, quins són els avantatges d’un professor bilingüe? Un és que el professor bilingüe empatitza amb l’estudiant perquè ell ja ha passat per la mateixa situació. Aquest fet, pot semblar una mica trivial, però quan algú ha recorregut un camí abans que tu, sap on són les dificultats i com resoldre-les. L’altre és que hi ha dificultats en l’aprenentatge d’una llengua que són inherents als parlants d’un idioma en concret i que no es presenten en un altre idioma. Per això, compartir la llengua mare amb l’estudiant permet al professor explicar normes gramaticals i vocabulari comparant-lo amb la seva llengua materna.
 

A més, si bé les tendències generals solen valorar més al professor nadiu, en canvi, les investigadores són força favorables per als professors no nadius. La comunitat científica assegura que els professors no nadius ofereixen als alumnes un bon model d’aprenentatge i elaboren unes estratègies d’ensenyament més eficaces basades en la seva pròpia experiència. Per aquesta mateixa raó localitzen millor els aspectes més problemàtics, preveuen possibles dificultats i, per tant, són més sensibles a elles. A més, com a aspecte clau es ressalta el fet que comparteix el mateix idioma amb els alumnes.
 

Ara ja només resta el que sempre ens resulta més difícil, escollir.