Darrerament les aigües baixen tèrboles al comerç de la Seu. Tant la crisi econòmica general com la instal·lació recent d’un agressiu centre comercial han emplenat de temors tant els ànims com les caixes dels botiguers. I en aquest context també han sorgit veus sobre la possible decadència dels mercats setmanals del dimarts i del dissabte. En altres temps des de sectors comercials es veia el mercat com un competidor directe i eren moltes les pressions sobre les autoritats municipals per tal que retallessin les diverses parades dels venedors ambulants. Avui,  a l’inrevés, el mercat és contemplat, opino que correctament, com a motor de la crida de clientela andorrana i comarcal, ceretana i de la segona residència. El que és bo pel mercat pot també ser bo pel comerç botiguer: què es pot fer, doncs, per mantenir-lo en un bon estat de salut?
 

Personalment crec que hi ha un espai que hauria de potenciar-se: els dels productes locals, també coneguts com a productes de proximitat directa. Fruites, verdures, flors, mels, formatges, embotits, bolets... haurien de trobar un espai molt ben preparat, amb un disseny senzill però unificador, que facilités l’oferta atractiva dels productes sobretot els locals o comarcals, però, perquè no, també de la Cerdanya i dels Pallars. Els d’Andorra poden tenir més problemes pels temes duaners però caldria estudiar-ne les possibilitats. En aquest àmbit hi ha camp per córrer i pot fer possible la compatibilització de la compra de la cistella de cada dia amb la de la compra ‘divertida’, més festiva.
 

Llançar, o rellançar en el nostre cas, un mercat de productes locals dignes, té un preu, i dificultats variades: l’obligació de les autoritats municipals de garantir la qualitat i la traçabilitat local del que es ven. Perquè si fem una bona publicitat d’aquest sector i ens trobem que inclou parades que venen magnífiques taronges valencianes ens carregarem l’invent. A més, avui dia, quan el món alimentari ha evolucionat tant tots sabem que no és gens fàcil moure’s a un cert nivell de fiabilitat en els camps del consum i dels seus requeriments sanitaris.
 

L’altre dia una bona amiga em comentava que ara es volia dedicar a la comercialització de carn de conill produïda segons criteris estrictament ecològics, un altre em comentava com a la seva finca d’una estimada població alturgellenca no feia servir cap pesticida en el tractament dels seus productes hortolans i que desitjava vendre’ls, i així es poden anar esmentant una gran varietat d’exemples... Per què no mirar de convocar tot això en un espai adient, ben diferenciat, dins del nostre mercat? El assumpte, com deia, té una certa complicació però si aconseguim popularitzar-lo al nostre mercat serà bo, penso, per tothom.
 

També en una tertúlia de Ràdio Seu on tocàvem el tema del mercat,  l’amic Àngel Rubio assenyalava que seria bo d’optimitzar l’ús de l’aparcament del Dr. Peiró, que als dies de mercat es trobava massa utilitzat pels furgons del mateixos marxants i considerava que seria fàcil, en bé de tots, que aparquessin una mica més lluny, a la vora dels bombers. Així s’aprofitaria al màxim la bona capacitat d’aquest aparcament que a la vegada que és gratuït, és a la vora, a tres minuts del mercat. 
 

 Realment moltes d’aquestes coses s’han anat parlant durant els anys passats, ara, potser, és l’hora de fer, de la manera més decidida, front a les inversions més pertinents, de vèncer les reticències de determinades rutines, de demanar la col·laboració sincera i la participació dels comerciants elaboradors de la Seu, de dignificar al màxim tot tipus de parades admeses al nostre mercat... També confiem en què l’enquesta endegada pel nostre ajuntament hagi donat bons fruits i que es pugui materialitzar un autèntic Pla Estratègic 1916 aplicat al nostre mercat i en general, al nostre comerç.

*Economista