La setmana passada l’actualitat informativa va estar monopolitzada, indubtablement, per l’obertura i posada en marxa de Vallbanc, i malauradament encara per un reguitzell d’informacions referents al ministre de finances i a les seves activitats empresarials vinculades al seu passat com a accionista i empleat d’Orfund.
 

No obstant això, tot un degoteig d’informacions, de ben segur que no tan cabdals però igualment importants per a l’esdevenidor d’Andorra, van posar en relleu la incapacitat manifesta del Govern de Demòcrates per Andorra per actuar de manera diligent en diversos fronts.

Anem a pams. Després que el ministre Jordi Alcobé llencés la tovallola i cedís el protagonisme a Jordi Torres en la gestió del dossier de l’heliport nacional, aquest darrer, entre l’anunci i l’amenaça, va informar que la possibilitat d’ubicar l’heliport nacional en un terreny d’Encamp, prop de l’estació de FEDA, és l’últim pla que té el Govern i, si no prospera, difícilment prosperarà enlloc més del país. És una manera, disfressada –això sí–, d’amagar la incapacitat i inoperància de l’actual Govern per resoldre i tirar endavant aquest projecte, present en el programa electoral de DA, passant les responsabilitats, per no dir les culpes, a la ciutadania.
 

D’altra banda, el ministre d’ordenament territorial va topar amb l’oposició del Col·legi d’Arquitectes pel que fa a la construcció de l’estació nacional d’autobusos. És lamentable que aquest projecte, tan esperat i endegat discretament, es trobi, en la seva fase final, envoltat de polèmica. De ben segur que un traspàs d’informació pertinent, quan hagués calgut, hagués pogut evitar tot aquest enrenou.
 

Mala setmana, doncs, per al ministre Jordi Torres, que també va haver d’admetre un gran error en el peritatge de la coberta de l’edifici Interceus. Tot i que el conseller liberal Joan Carles Camp, en sessió del Consell, ja havia explicat clarament els motius pels quals el Grup Liberal votaria en contra de la venda d’aquest espai de titularitat pública a un privat, els integrants de DA van tirar pel dret. El conseller liberal va anunciar els errors que s’estaven cometent en els amidaments. La majoria, però, va fer valer la seva superioritat numèrica, tot obviant les advertències. Davant l’evidència, però, el ministre no va tenir altre remei que admetre l’error.
 

Per acabar-ho d’adobar, també la setmana passada el ministre Jordi Alcobé va explicar que, en poc més de vint dies, s’han exhaurit tots els ajuts del Pla Engega. Aquest pla pretén dinamitzar l’adquisició de vehicles elèctrics per part dels ciutadans mitjançant l’atorgament d’importants subvencions de fins a 11.000 € per vehicle. Doncs bé, tot i que el ministre es va esforçar poc dissimuladament a lloar les bondats del pla i a celebrar que els ajuts s’haguessin exhaurit, el rerefons de la qüestió és que dues empreses del sector han aprofitat l’avinentesa i han fet la gran majoria d’adquisicions. Encara que el ministre ho vengués com un èxit, a ningú no se li escapa que l’abús que s’ha fet del sistema, per bé que els vehicles s’hagin adquirit, contravé a l’esperit amb què es va endegar el projecte, que era garantir que la ciutadania accedís a la compra d’aquest tipus de vehicle.
 

És evident que tot aquell qui governi obtindrà encerts, durà a terme accions menys reeixides i, fins i tot, cometrà alguns errors. Ara bé, una concentració tan elevada de fracassos en una sola setmana en afers que no suposen gaire complexitat evidencia, un cop més, les limitacions i incapacitats de l’Executiu per governar amb eficàcia.