A Andorra i a alguns cercles de la Seu Mossèn Ramon Rossell és tan conegut que no necessita presentació. Escric aquestes ratlles perquè m’ha regalat un llibre titulat ‘50 Anys de tu a tu des de Canillo’ ( Diari d’un mossèn compromès). És un senyor llibre editat amb molta cura per Amàlia Prat. El llibre consta de tres parts parts, la primera diríem és una presentació que una colla de persones fan de Mossèn Ramon; on amb molta estimació i tendresa ens expliquen com és aquest home que és capellà, que és escriptor, que és senzill i el més important  que és mestre i que creu que l’educació és la millor manera d’arribar a un món més just, més humà i més igualitari. És també un homenatge on ens parlen de la personalitat de Mossèn Ramon de la seva tasca i de AINA la seva obra magna, una casa de colònies que és modèlica a Europa. Podem llegir des de l’emotiu pròleg de Teresa Forcades seguit d’una introducció de la seva editora i continua amb paraules dels coordinadors d’AINA, Esther Planes i Pep Visa. Aquesta primera part s’acaba amb una entrevista de l’editora Amàlia Prat en la qual el Mossèn s’explica obertament sobre el seu ministeri, sobre el fet d’escriure, sobre la realitat quotidiana de la societat andorrana. També sobre el món actual i la intolerància de l’Església i el desencís d’un món tant materialista i hipòcrita. Sóc una fan de Pere Casaldàliga i m’agrada la comparació, tenen en comú moltes vivències en llocs i espais diferents. A la segona part del llibre és ell qui parla, qui reflexiona: és un recull d’articles escrits per Mossèn Ramon durant aquests 50 anys en els setmanaris ‘Promocions Publicitaries’ i ‘Informacions’. on amb un llenguatge entenedor arriba a la gent amb les seves pròpies paraules i la seva manera de dir-les. La tercera part del llibre és un recull fotogràfic.
 

No tots els capellans són iguals, i avui que l’Església oficial ha guanyat punts amb el Papa Francesc,  ha de fer molts canvis per treure’s de sobre el desprestigi notable que s’ha guanyat a pols al no adaptar-se als canvis socials i no saber estar al costat de la gent, vivint encarcarada  en un món desaparegut. Hi ha persones i persones, i capellans i capellans i Mossèn Ramon és un exemple proper d’un home al servei de l’Evangeli i sempre al costat de la gent. El vaig conèixer a finals dels 60 quan ja era a Canillo. Ens va convidar a participar en unes tertúlies que feia amb el jovent. Hi varem anar amb el meu germà Mossèn Jordi i una amiga la Montse Pont de Cervera que va fer una xerrada sobre el repte evangèlic en una societat que s’apuntava al  consumisme. Més tard vaig coincidir un curs amb ell a l’Institut Espanyol d’Andorra i ens varem fer amics, compartint moltes inquietuds, ell sempre barrinant com actuar davant d’una societat que valorava més el tenir que el ser. Gràcies Mossèn Ramon pel teu mestratge.