Ara que estem gaudint d’una nova edició del Reviu l’aperitiu a Sant Julià de Lòria, m’ha vingut de gust comentar una mica aquest fenomen social tan important en molts llocs. L’aperitiu és la beguda que es pren abans del menjar (vi, cervesa, vermut, etc.), acompanyada d’un menjar lleuger i servit en petites quantitats per tal d’obrir la gana, abans del dinar o del sopar. En alguns països, com a Espanya, Itàlia, Portugal i França, és un costum estès a qualsevol dia de la setmana.
Entre els beneficis de l’aperitiu, caldria destacar la socialització i l’apropament entre les persones. Ja que aquest petit àpat, amb el temps, s’ha convertit en un motiu per fer reunions i trobades, encara que això no vulgui dir que després de prendre’l els participants vagin a menjar junts. El fet de sortir de casa a prendre alguna cosa abans de dinar o en sortir de la feina és un bon antídot contra l’estrès i referma les relacions personals. Així, podríem dir que l’hora de l’aperitiu constitueix sobretot una ocasió per gaudir del nostre temps d’oci xerrant i brindant entre amics i familiars.
El problema d’aquest costum, radica, doncs, en l’excés de calories i greixos que podem prendre, gairebé sense adonar-nos, sinó sabem escollir adequadament l’aperitiu. Ja de per si l’alcohol és molt calòric. Si a això l’afegim unes braves, aperitius fregits, etc., ens haurem menjat en un sol àpat una quantitat de calories equivalent a més de la meitat del que ens correspon per a tot el dia.
Així, algunes pautes per a compatibilitzar aquest hàbit social amb la cura del nostre cos serien: la primera, no menjar després; ja que, quan hàgim consumit uns quants pinxos amb la seva corresponent beguda, haurem ingerit ja la quantitat de nutrients i calories equivalents a un menú i, la segona, elegir bé la beguda i els aliments.
Sobre les begudes, no hi ha dubte. El millor és una cervesa, per la seva aportació de nutrients i el seu baix contingut calòric. Ara, ve el torn del pinxo. Entre els menys calòrics tenim les banderilles, el bacallà, gambes amb allada o pop a la gallega, etc. I oblidar-nos dels fregits, guisats i dels embotits i  formatges que contenen molts greixos. Però la veritat és que podem menjar una mica de tot si evitem els excessos. Com s’acostuma a dir la clau està en la moderació.
Per acabar, una curiositat sobre aquest tema és l’anècdota que es narra per explicar l’origen de la tapa. Es diu que Alfons XIII va parar a reposar en una venda i va demanar una copa de vi. En aquest moment una ràfega d’aire va fer obrir-se la finestra i l’hostaler, per evitar que entrés sorra a la real copa, la va cobrir amb un tall de pernil i en ser preguntat pel monarca va assegurar que la col·locava de tapa. Al Rei li va agradar tant que va demanar una altra i amb tan real procedència no ens quedarà més remei que sucumbir alguna vegada a aquest deliciós menjar.