La importància de la ‘Bíblia’
Divendres passat vaig llegir la notícia de la donació per part del col·leccionista Pere Roquet de 1.200 bíblies per ser exposades al Santuari de Nostra Senyora de Meritxell.
De tothom és conegut el caràcter religiós d’aquest llibre, però existeixin motius perquè el llegeixin les persones que no siguin cristianes?
He de dir que jo personalment, sense parlar de les meves creences religioses, que no vénen ara al cas, m’he llegit la Bíblia sencera dues vegades i el fet de conèixer els seus continguts, juntament amb els de tema mitològic, m’ha ajudat molt a entendre certes obres literàries i d’art. Perquè s’ha de tenir ben present que la religió apareix contínuament en la literatura i en l’art i és molt difícil conèixer el sentit d’una obra d’aquest tipus si es desconeix totalment aquest tema ja que, fins i tot, hi ha molts museus que estan dedicats per complet a aquest llibre i als esdeveniments que en ell es narren.
El cert és que la Bíblia és un dels llibres més importants que s’han escrit mai. Aquest va ser el primer llibre que es va imprimir en una impremta per Johannes Gutenberg, el creador d’aquest fabulós invent que va canviar en gran mesura el món. També coneixem el fet que és un dels llibres més publicats i impresos en la història del món. Ha estat imprès en gairebé tots els idiomes i cada any, és un dels llibres més venuts arreu del món. A més, és molt buscat, en qualsevol de les seves edicions, pels col·leccionistes de llibres antics i rars.
Gairebé es podria afirmar que no es pot ser una persona instruïda sense tenir almenys certs coneixements dels successos continguts en aquest llibre i també en altres de tema religiós. Fins i tot, existeix una ciència humana dedicada a l’estudi d’aquest tema: la història de les religions. El seu objectiu és l’estudi de les religions, o més exactament, de les seves pràctiques i creences religioses i dels seus ritus i mites; i es va establir com a disciplina diferenciada de la teologia i de la història de l’Església a partir de la segona meitat del segle XIX, en el marc del desenvolupament de les idees laiques i el debat de separació Església-Estat.
Jo, per descomptat, fora de motius religiosos, aconsello llegir-la per conèixer el nostre passat i les creences d’una bona part de la societat occidental i de tot el món. De la mateixa manera que recomanaria llegir, per exemple, l’Alcorà per tal de poder conèixer i valorar personalment les creences dels altres. Per què, com es pot emetre un judici sobre una cosa que es desconeix total i personalment? No serveixen segones opinions. I, a més, com s’acostuma dir: la informació és poder.
De tothom és conegut el caràcter religiós d’aquest llibre, però existeixin motius perquè el llegeixin les persones que no siguin cristianes?
He de dir que jo personalment, sense parlar de les meves creences religioses, que no vénen ara al cas, m’he llegit la Bíblia sencera dues vegades i el fet de conèixer els seus continguts, juntament amb els de tema mitològic, m’ha ajudat molt a entendre certes obres literàries i d’art. Perquè s’ha de tenir ben present que la religió apareix contínuament en la literatura i en l’art i és molt difícil conèixer el sentit d’una obra d’aquest tipus si es desconeix totalment aquest tema ja que, fins i tot, hi ha molts museus que estan dedicats per complet a aquest llibre i als esdeveniments que en ell es narren.
El cert és que la Bíblia és un dels llibres més importants que s’han escrit mai. Aquest va ser el primer llibre que es va imprimir en una impremta per Johannes Gutenberg, el creador d’aquest fabulós invent que va canviar en gran mesura el món. També coneixem el fet que és un dels llibres més publicats i impresos en la història del món. Ha estat imprès en gairebé tots els idiomes i cada any, és un dels llibres més venuts arreu del món. A més, és molt buscat, en qualsevol de les seves edicions, pels col·leccionistes de llibres antics i rars.
Gairebé es podria afirmar que no es pot ser una persona instruïda sense tenir almenys certs coneixements dels successos continguts en aquest llibre i també en altres de tema religiós. Fins i tot, existeix una ciència humana dedicada a l’estudi d’aquest tema: la història de les religions. El seu objectiu és l’estudi de les religions, o més exactament, de les seves pràctiques i creences religioses i dels seus ritus i mites; i es va establir com a disciplina diferenciada de la teologia i de la història de l’Església a partir de la segona meitat del segle XIX, en el marc del desenvolupament de les idees laiques i el debat de separació Església-Estat.
Jo, per descomptat, fora de motius religiosos, aconsello llegir-la per conèixer el nostre passat i les creences d’una bona part de la societat occidental i de tot el món. De la mateixa manera que recomanaria llegir, per exemple, l’Alcorà per tal de poder conèixer i valorar personalment les creences dels altres. Per què, com es pot emetre un judici sobre una cosa que es desconeix total i personalment? No serveixen segones opinions. I, a més, com s’acostuma dir: la informació és poder.