Aquests dies passats, aprofitant que dissabte va ser Sant Jordi, van poder gaudir d’una gran quantitat d’actes culturals: lectures, recitals, presentacions de llibres, etc. I, a més van poder constatar que la producció literària es manté viva i és molt abundant al nostre país.
 

El cert és que la cultura ha avançat molt ràpid a Andorra. Pensem que a principis del segle XX tot just existia una petita tradició cultural i cap institució cultural al país. Amb l’aparició del Centre cultural i Recreatiu d’Andorra, l’any 1905, tot va començar a canviar. Des de llavors fins ara, Andorra s’ha posat gairebé al nivell cultural dels altres països. Sempre tenim en compte el volum d’aquest país respecte d’altres. Però el cert és que encara falten moltes coses per fer.
 

Segons el meu parer, el primer de tot i el més important, és el fet de tenir un museu nacional perquè tothom pugui gaudir del patrimoni cultural que amaga emmagatzemat aquest país. Perquè si bé la finalitat prioritària de la gestió patrimonial és la preservació i la protecció d’aquest patrimoni; també és cert que la seva preservació no té sentit, com ja he afirmat altres vegades, si no es dóna a conèixer al públic, és a dir, si no es procedeix a la seva difusió.
 

També m’agradaria afegir el fet que la Biblioteca Nacional, que enguany celebra els seus vint anys d’estada i difusió de la cultura del país a la casa Bauró, a pesar de les dificultats que puguin existir, hauria de romandre, encara fos en altra ubicació, a Andorra la Vella, la capital del nostre país. Així s’acostuma a fer als altres països i és una verdadera llàstima que se l’hagin d’emportar a una altra parròquia. Però només és una opinió i de segur que hi ha moltes persones que no pensen el mateix que jo.
 

El problema més gran que pateix la cultura en l’actualitat és que existeix un cert desinterès cap a ella. Hi ha persones que no valoren la cultura perquè pensen que no és una cosa pràctica, que no serveix per res; perquè, segons diuen, no aporta cap benefici directe. I això, la veritat, em sorprèn.
 

La cultura fa que els homes puguin mantenir vives les seves arrels. Hauríem de pensar que un país que dóna poc valor a la seva cultura és un país sense futur, perquè justament el que defineix un país és el valor que dóna al seu patrimoni cultural. En un món com l’actual, la presència com a país també depèn de l’interès cultural que tingui com a país productor d’obres literàries i musicals, de la promoció que faci dels seus artistes i del seu patrimoni, etc. La gent ha de tenir educació, seguretat social i habitatge, no discutim que això és fonamental, però sempre hauríem de tenir molt clar que la cultura és tan fonamental com tot l’altre.