Com si fos ‘De buena Ley’, aquell programa de judicis que s’emetia a Tele 5 abans de les Notícies del migdia, van incórrer les eleccions a la Federació Andorrana de Natació (FAN) el passat dimarts a la nit. A Aitor Osorio només li va faltar la toga i el martellet per posar el punt i final a dotze anys i tres mandats de president. Li va tocar fer de jutge d’aquella rocambolesca assemblea que venia calenta per un procés electoral ple de polèmica.
 

La sala de la tercera planta dels Serradells, el jutjat improvisat, evidenciava en cada descans la divisió que hi havia. Com al pati del cole, es formaven grupets per ‘petar’ la xerrada. I Raguig per una banda i Perera per l’altra.
 

Va començar la sessió amb Osorio al centre de la taula, Perera a la seva esquerra, la Junta Electoral a la seva dreta i davant, a l’última fila de la resta d’assistents, Younes Raguig s’ho mirava de lluny. Al final, el primer va ser exculpat i el segon va pescar en aigua tèrbola.
 

Des del 1985 que va ser fundada la FAN, tots els presidents havien arribat al tro per ser l’únic candidat. Aquesta vegada hi havia dues candidatures i això ha fet que el personal se n’adoni que els estatuts i el reglament per a les eleccions fan aigua per tot arreu. Començant per la documentació a aportar. Paraules com «càrrecs de representació», no especifiquen que siguin el president i el vicepresident, com així entén tothom. Doncs bé, aquests càrrecs han de ser de nacionalitat andorrana, Perera no va aportar el passaport del seu segon, Jordi Cerro, i la Junta Electoral li va tombar la candidatura per primer cop. Em pregunto perquè no va entregar-lo... i el seu sí. En tot cas, també té tanta raó com la Junta Electoral quan diu que, si tots hem de ser primmirats, tampoc posa que hagi d’entregar res de passaports.
 

El motiu pel qual Perera va portar el cas a la Comissió Jurídica Esportiva va ser pels avals. Necessitava tres però un va deixar de tenir de la nit al dia.
 

En fi, que tot el pollastre d’una setmana es va resoldre allà mateix. Perquè, per cert, hores abans la Comissió Jurídica s’havia declarat incompetent, sense més explicació. Des de la meva ignorància, a què es dedica aquest òrgan, doncs? L’assumpte es va haver de desencallar a l’assemblea. Tot el que havia defensat la Junta Electoral basant-se en els estatuts deixava de tenir sentit, tingués o no la raó. Entre tots els assistents es va decidir si la candidatura de Perera era acceptada. No va sortir ni un detractor, així que eleccions. I aquí és on va perdre la raó Perera, perquè es va vendre com una candidatura continuista i va oblidar vendre un programa electoral. Sí ho va fer Raguig. Un ‘pim pam’ i un ‘word’ de quatre pàgines va ser suficient per conèixer el relleu d’Osorio. Ningú mereix la raó a la FAN.