Aquest any, a més del quart Centenari de la mort de Cervantes, del que ja vaig parlar en un altre article, es commemora també el setè Centenari de la mort de Ramon Llull i l’Ambaixada espanyola a Andorra, amb motiu de la Diada de Sant Jordi, ha organitzat una lectura col·lectiva de tots dos autors el divendres 23 a partir de les 11 del matí.
Ramon Llull, escriptor i pensador medieval nascut a Ciutat de Mallorca, és un dels màxims exponents de la cultura i el pensament a Europa. Llull, gràcies a aquesta originalitat del seu pensament i a la qualitat de la seva literatura, s’ha convertit en la figura més destacada de la cultura catalana de tots els temps arreu del món. La seva obra, escrita principalment en llatí i en català, ha tingut una gran influència pels grans pensadors a partir del mateix segle XIV i han estat editades i traduïdes a desenes de llengües als centres de cultura i estudi més prestigiosos del món.
La commemoració d’aquest Any Llull té com a objectiu, doncs, divulgar la vida i l’obra de l’autor en tots els seus vessants. Per tant, durant tot aquest any hi ha previstos un munt d’actes culturals com conferències, exposicions, concerts, projectes editorials, etc.
Recordo la meva primera lectura del Llibre de les bèsties com bastant amena. Vaig veure en ella com una mena de faula en la qual s’establia una lluita pel poder dins del regne animal. Però, en aquella època, estava començant a endinsar-me dins de la cultura catalana i no vaig captar tota la importància i el sentit de l’obra. Més tard, hi va haver d’altres lectures de l’obra en què ja vaig poder captar, a poc a poc, gairebé tota l’amplitud del seu sentit. També he de reconèixer que aquesta és l’única obra que he llegit d’aquest gran pensador.
El Llibre de les bèsties, inclòs dins del Llibre de meravelles (1288-1289), constitueix realment una seriosa reflexió sobre la política narrada en forma d’una senzilla faula. En ella Llull planteja una trama complexa, plena de matisos, en què es poden seguir les maquinacions de la guineu per tal d’aconseguir dominar el poder i exercir-lo des d’un segon pla. Els animals són utilitzats per Llull com una excusa per retratar algunes de les facetes més tenebroses de la condició dels humans. Des del començament es pot observar com la guineu és capaç de fer el que faci falta, sense cap mena de remordiments, per tal d’arribar a manar. Però, després de cometre tota una sèrie d’injustícies i fets atroços, acaba fracassant, víctima de la seva pròpia desmesurada ambició. Bé, en definitiva, una lectura molt recomanable com ho deuen ser la resta de les obres de Ramon Llull.
Per acabar, dir que si us animeu i teniu temps ens veiem a la lectura. Ah! Però, per als que estem interessats, tampoc us oblideu que a les onze del matí d’aquest mateix dia també es presenta l’Ex-Libris a la Biblioteca Nacional. Dues cites culturals molt interessants. I l’endemà Sant Jordi. De segur que ens trobarem en algun lloc!