Fragàncies de mascle
Entendre el que diuen en un anunci de perfum i de colònia a la televisió ha de computar com cinc fases del tetris. Les imatges de cossos perfectes, escenaris de postal, sol i platges són decoratives. Ni cas.
S’ha d’anar a la botiga –a Andorra és fácil trobar-ne perquè n’hi ha una al costat de l’altra– i anar triant entre les diferents fragàncies i constatar que la senyora Cagolina Heguega de l’anunci és en realitat Carolina Herrera i que la cosmètica masculina ha passat de l’Agua Brava, del Varón Dandy i del Floïd a noms una mica més rebuscats i que abracen diversos àmbits. Hi ha l’home atlètic (Fuel for life de Diesel, In motion d’Hugo Boss, Play de Givenchy, Rush de Gucci i Jump de Jopp!) i l’enèrgic i decidit amb Fierce d’Abercrombie & Fitch, Energise d’Hugo Boss, Force de Biotherm i Deep Energy d’Adidas.
Això no vol dir que l’usuari acabi tenint uns pectorals i uns abdominals de tauleta de xocolata com els models d’Abercrombie & Fitch o Cristiano Ronaldo, que et sentis com Obi-Wan Kenobi a la saga de La guerra de les galàxies dient «que la força t’acompanyi» o el conillet del tambor de les piles Duracell. L’oferta de marques és al·lucinant. Lleixes plenes d’envasos. Del sector de la força al del valor i el coratge. Only the brave (Diesel), Le male gladiator (Jean Paul Gaultier) i Invictus (Paco Rabanne) amb un anunci amb molta difusió a la televisió, especialment pels volts de Nadal i del Dia del Pare.
Ens presenta un home per sobre del bé i del mal, per al qui no estan fetes les lleis humanes ni dels déus. Ser invencible, ser el millor, ser el rei de la seducció, ser un hedonista que es dedica a seduir dones, cosificades i submises. Individualisme i patriarcat sense filtres. Aquest no sóc jo. Tampoc un mascle gladiador perquè no m’imagino conduint una quadriga a l’estil Ben-Hur, ni lluitant contra un «armari» de 100 quilos i braços com a columnes, amb un escut ample i espasa curta, i un casc amb visera i cimera de plomes i protectors a la cama esquerra i al braç dret. O donant-me cops de puny al pit com si fos King Kong enfilat a l’Empire State Building de Nova York. Perquè l’envàs d’Only The Brave té forma de puny tancat o, almenys és el que sembla.
No és l’únic original. El de Spicebomb de Viktor&Rolf té forma de granada de mà. Sort, que altres ampolles al seu costat d’Swiss Army (Victorinox), Banb bang (Marc Jacobs) i Nitro (Cyzon) no recorden una navalla suïssa, una pistola i una bomba respectivament. Costa entendre que dins de dissenys tan estrambòtics s’hi encabeixin fragàncies fresques i lleugeres, ideals per gaudir en qualsevol moment del dia. O que la bergamota i l’aranja aporten la frescor mentre que el sàndal i el vetiver donen pas a la part més refinada i sensual.
Un altre perfum es presenta amb cor de fusta amb predomini del sàndal i la presència del cedre per donar un acord masculí càlid, sec i elegant alhora. Tot per 60 euros. Més econòmic és l’Aqua di Gio –per fi, un nom que no m’obliga a parlar com un entrenador de la Lliga de l’Associació de Clubs de Bàsquet (ACB) en els temps morts– que va destinat a l’home autèntic, fort i vital. Fa anys, durant el franquisme a l’Estat espanyol, la publicitat del Varón Dandy es va basar en el seu caràcter de «perfume genuinamente varonil», és a dir, una fragància viril que reforçava la masculinitat de l’home, i d’aquesta manera s’allunyaven les possibles sospites d’homosexualitat del seu usuari.
Ara és una mena de rei del mambo perquè pot utilitzar des del Number One (Hugo Boss) al I amb king (Sean John) passant pel Champion (Davidoff), Homme exceptionnel (Mont Blanc) o Higher (Dior). N’hi ha algun que per poder-lo comprar has de formar part de la llista Forbes des de fa, almenys, deu anys. I d’altres amb que et pots trobar que no et deixin entrar a un local en aplicació del dret d’admissió. Són l’Animale, animale, el Vendetta de Valentino o el Sauvage de Christian Dior. Amb aquests noms no seria d’estranyar que una noia, abans de demanar-te el número de telèfon et pregunti quina colònia o perfum utilitzes.
Tot i el que jo em pregunto és, què hi faig a la secció de perfumeria si el que potser necessito és alguna cosa per prevenir la caiguda del cabell. M’expliquen que hi ha un producte el component principal del qual és una planta aromàtica i terapèutica que té el seu origen el sud de França. Avui en dia es cultiva en els jardins i parcs perquè desprèn un exquisit i fragant aroma a llimona.
El tònic capil·lar enforteix l’arrel del cabell i evita la seva caiguda. El puc anar a comprar a una farmàcia de Santiago de Compostel·la a nou euros el mig litre. També tinc la possibilitat de comprar el d’una altra marca per internet a una empresa de Madrid per 23 euros el mig litre. L’únic que em frena és quan pensava que m’havia lliurat dels noms baronívols, estranys i insòlits dels perfums m’he assabentat que la loció contra la caiguda del cabell és diu Abròtan Macho.
Periodista
S’ha d’anar a la botiga –a Andorra és fácil trobar-ne perquè n’hi ha una al costat de l’altra– i anar triant entre les diferents fragàncies i constatar que la senyora Cagolina Heguega de l’anunci és en realitat Carolina Herrera i que la cosmètica masculina ha passat de l’Agua Brava, del Varón Dandy i del Floïd a noms una mica més rebuscats i que abracen diversos àmbits. Hi ha l’home atlètic (Fuel for life de Diesel, In motion d’Hugo Boss, Play de Givenchy, Rush de Gucci i Jump de Jopp!) i l’enèrgic i decidit amb Fierce d’Abercrombie & Fitch, Energise d’Hugo Boss, Force de Biotherm i Deep Energy d’Adidas.
Això no vol dir que l’usuari acabi tenint uns pectorals i uns abdominals de tauleta de xocolata com els models d’Abercrombie & Fitch o Cristiano Ronaldo, que et sentis com Obi-Wan Kenobi a la saga de La guerra de les galàxies dient «que la força t’acompanyi» o el conillet del tambor de les piles Duracell. L’oferta de marques és al·lucinant. Lleixes plenes d’envasos. Del sector de la força al del valor i el coratge. Only the brave (Diesel), Le male gladiator (Jean Paul Gaultier) i Invictus (Paco Rabanne) amb un anunci amb molta difusió a la televisió, especialment pels volts de Nadal i del Dia del Pare.
Ens presenta un home per sobre del bé i del mal, per al qui no estan fetes les lleis humanes ni dels déus. Ser invencible, ser el millor, ser el rei de la seducció, ser un hedonista que es dedica a seduir dones, cosificades i submises. Individualisme i patriarcat sense filtres. Aquest no sóc jo. Tampoc un mascle gladiador perquè no m’imagino conduint una quadriga a l’estil Ben-Hur, ni lluitant contra un «armari» de 100 quilos i braços com a columnes, amb un escut ample i espasa curta, i un casc amb visera i cimera de plomes i protectors a la cama esquerra i al braç dret. O donant-me cops de puny al pit com si fos King Kong enfilat a l’Empire State Building de Nova York. Perquè l’envàs d’Only The Brave té forma de puny tancat o, almenys és el que sembla.
No és l’únic original. El de Spicebomb de Viktor&Rolf té forma de granada de mà. Sort, que altres ampolles al seu costat d’Swiss Army (Victorinox), Banb bang (Marc Jacobs) i Nitro (Cyzon) no recorden una navalla suïssa, una pistola i una bomba respectivament. Costa entendre que dins de dissenys tan estrambòtics s’hi encabeixin fragàncies fresques i lleugeres, ideals per gaudir en qualsevol moment del dia. O que la bergamota i l’aranja aporten la frescor mentre que el sàndal i el vetiver donen pas a la part més refinada i sensual.
Un altre perfum es presenta amb cor de fusta amb predomini del sàndal i la presència del cedre per donar un acord masculí càlid, sec i elegant alhora. Tot per 60 euros. Més econòmic és l’Aqua di Gio –per fi, un nom que no m’obliga a parlar com un entrenador de la Lliga de l’Associació de Clubs de Bàsquet (ACB) en els temps morts– que va destinat a l’home autèntic, fort i vital. Fa anys, durant el franquisme a l’Estat espanyol, la publicitat del Varón Dandy es va basar en el seu caràcter de «perfume genuinamente varonil», és a dir, una fragància viril que reforçava la masculinitat de l’home, i d’aquesta manera s’allunyaven les possibles sospites d’homosexualitat del seu usuari.
Ara és una mena de rei del mambo perquè pot utilitzar des del Number One (Hugo Boss) al I amb king (Sean John) passant pel Champion (Davidoff), Homme exceptionnel (Mont Blanc) o Higher (Dior). N’hi ha algun que per poder-lo comprar has de formar part de la llista Forbes des de fa, almenys, deu anys. I d’altres amb que et pots trobar que no et deixin entrar a un local en aplicació del dret d’admissió. Són l’Animale, animale, el Vendetta de Valentino o el Sauvage de Christian Dior. Amb aquests noms no seria d’estranyar que una noia, abans de demanar-te el número de telèfon et pregunti quina colònia o perfum utilitzes.
Tot i el que jo em pregunto és, què hi faig a la secció de perfumeria si el que potser necessito és alguna cosa per prevenir la caiguda del cabell. M’expliquen que hi ha un producte el component principal del qual és una planta aromàtica i terapèutica que té el seu origen el sud de França. Avui en dia es cultiva en els jardins i parcs perquè desprèn un exquisit i fragant aroma a llimona.
El tònic capil·lar enforteix l’arrel del cabell i evita la seva caiguda. El puc anar a comprar a una farmàcia de Santiago de Compostel·la a nou euros el mig litre. També tinc la possibilitat de comprar el d’una altra marca per internet a una empresa de Madrid per 23 euros el mig litre. L’únic que em frena és quan pensava que m’havia lliurat dels noms baronívols, estranys i insòlits dels perfums m’he assabentat que la loció contra la caiguda del cabell és diu Abròtan Macho.
Periodista