No intentin buscar-lo a les fotos perquè sempre surt amagat. És el seu ADN, el d’un Richard Imbernón que ha convertit el seu Don Denis FC Santa Coloma en el gran dominador del futbol andorrà.
 

Encara recordo, fa no gaire, el gol des de gairebé mig camp que va marcar amb l’Extremenya al 2007 en el partit de promoció per la permanència. En va fer dos i era el dia del seu comiat. Un any més tard, sense més experiència que la d’entrenar canalla, el va fitxar l’FC Andorra. Va ser un fitxatge que va generar dubtes per la seva inexperiència i per la responsabilitat que comportava la banqueta del club amb més  solera del país.
 

Allà hi va estar durant tres temporades i mitja. Va ser una grata sorpresa. Es va anar guanyant el vestidor amb jugadors molt, molt joves i gairebé desconeguts com un tal Cristian Martínez o Marc Garcia, Emili Garcia, Adri Rodrigues... I ens va regalar una temporada, la del 2010-2011, amb un futbol simfònic, salvant les distàncies entre les categories molt similar al Barça de Guardiola, amb un 4-3-3, amb fals nou. Era un goig anar a veure jugar aquell equip que, a més, guanyava.
 

 La seva etapa a la banqueta tricolor va durar fins el desembre del 2011 i per aquella època, a la Lliga Nacional, el Lusitans iniciava  el camí cap als seus dos millors anys de la història, als quals va guanyar dues lligues.
 

L’FC Santa Coloma de Luis Blanco no acabava de carburar i per primera vegada en onze anys, al 2012, va acabar la temporada sense guanyar ni Lliga ni Copa.
 

Així que a l’estiu del 2013, Xavi Torné va anunciar el fitxatge de d’Imbernón. De nou una patata calenta per a ell, com a l’FC Andorra. D’entrada no va quallar. Va perdre diversos partits, més d’un contra rivals del play-off per la permanència, contra els grans tampoc donava bones vibracions. Però superada l’aturada nadalenca va haver-hi transformació total. Aquell equip feble va passar a sumar de tres en tres punts i va acabar aixecant el títol. 
 

Avui, han passat tres temporades des de llavors i el Don Denis Santa Coloma suma un tres de tres en una lliga cada vegada més difícil de guanyar. Des del 18 d’octubre (15 partits) que no perden els d’Imbernón. Ell ha fet que el club amb més títols del futbol andorrà recuperi el tro que li havia ‘pispat’ el Lusitans de Vicens Marquès i ha igualat el Principat en lligues consecutives aconseguides (1997, 1998 i 1999). 47 gols a favor en 18 partits jugats potser no diuen molt, però sí els 7 encaixats, allà pels 0,4 gols de mitja per partit.
 

El que més brilla dels vestidors d’Imbernón és que es fa estimar. Ni quan va ser destituït de l’FC Andorra perquè els resultats no acompanyaven va rebre crítiques del vestidor i en aquest Don Denis ha creat una família. Ho va dir l’any passat Marc Pujol, el capità, quan van guanyar la segona lliga: «El nostre secret és l’amor». I Imbernón és la clau perquè la flama segueixi viva, tot i que a les fotos passi de puntetes.