Em faig una pregunta: Som o no som demòcrates? i molt em temo que no. El concepte  de democràcia és emprat de moltes diverses maneres segons qui el diu i en quin context. Alguns Polítics s’emplenem la boca dient que són democràtics i ens quedem tan amples encara que a la democràcia li posin els adjectius que els convinguin. Passem per la Democràcia Liberal, la Indirecta o Representativa, la Directa que se que es practica a Suïssa,  i la Socialdemocràcia, vinculada a l’anomenat ‘Estat del benestar’ que actualment estem perdent. Etimològicament ve del grec ‘Demos i Cracia’,  que vol dir Poder del Poble. Sempre ha estat una paraula que mai al llarg de la història ha complert realment el seu significat Ja a la Grècia clàssica era una democràcia elitista doncs solament els que tenien la condició de ciutadans podien votar. 
 

A finals del Segle XVIII amb el naixement dels Estats Units d’Amèrica i la Revolució Francesa comença un llarg camí per enderrocar les monarques absolutes i mes tard per conquerir el Sufragi Universal i el  reconeixement dels Drets Humans. Es va començar una nova forma de governar amb les Monarquies Parlamentàries i les Repúbliques on l’autoritat absoluta del Rei era substituïda per la Constitució que sobre el paper havia de garantir el control sobre el govern i els dret i deures de tota la ciutadania, També la divisió dels poders: l’executiu, o sigui el govern; el legislatiu o el parlament; i la independència del Judicial. 
 

En el S. XIX durant la Revolució Industrial hi va haver l’enfrontament entre la Burgesia que ostentava el poder econòmic i que amb les constitucions tenia el poder polític i el Moviment Obrer que reclamava els seus drets. No va ser fàcil conquerir una societat mes igualitària doncs la Burgesia que havia sigut revolucionaria en contra del absolutisme es va tornar conservadora davant les reivindicacions del la gent que treballava. Finalment es va aconseguir el Sufragi Universal, primer pels homes i  més tard per les dones. 
 

Molt més tard amb els Convenis. Col·lectius es va arribar a pactes entre empresaris i treballadors  Avui estem a l’any 16 del Segle XXI i ens cal una revisió total d’aquest sistema polític que ha traït totalment els principis de la Declaració dels Drets Humans. 

En el cas de l’Estat Espanyol en lloc d’una democràcia real i participativa hem retornat en darrere, a una situació similar a la de la Restauració, a finals del Segle XIX on es tornaven els dos partits predominants el Conservador i el Liberal, avui serien el PP i el PSOE, amb el caciquisme corresponent i la corrupció sistemàtica. 
 

A Catalunya CIU i el PSC on ERC i ICV han jugat el seu paper. un des del camp nacionalista i l’altre des del camp social i ecològic, sense però tenir la força suficient per canviar les coses. 
 

Per tant no és estrany que de moviments socials com els ‘Indignats’ s’hagi donat pas a moviments polítics que volen un nou model d’organització de l’Estat on la paraula Democràcia deixi de ser una paraula sense contingut i fer Referèndums sigui possible.