«La nostra casa ocupa un lloc en la nostra ment. Ens produeix sentiments de plaer, de tranquil·litat de confort, d’intimitat... als que segurament donaríem més valor si fóssim conscients del molt, que aquesta idea que els genera, ha costat conquerir... 

...una casa, és a dir un interior amb personatges, teatre de la vida privada, escenari de passions, marc de sorolls i silencis, lloc d’aprenentatge i del record, la casa es converteix així en una memòria que sempre ens acompanya”.

Aquests pensaments es troben en el llibre i alhora còmic presentat al 20è Saló de La Massana Còmic d’Andorra d’enguany entre el 7 i el 10 d’abril passats.

Excel·lent obra que té prop de 600 pàgines excepcionals, per ben il·lustrades, pel bon text d’acompanyament, per ben estructurades en 26 capítols, permetent la generació de 26 petites històries diverses i que es complementen en el concepte general sense tenir continuïtat en el detall, per ben dibuixades i per ben documentades.

No podria ser altrament tractant-se de Daniel Torres amb estudis d’arquitectura però llicenciant-se finalment en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València. Sis anys de treball que es noten en la qualitat final de tot plegat.

Però, no es tracta d’un llibre d’arquitectura, ni d’història, ni de sociologia, ni d’interiorisme, ni d’antropologia.

És un còmic rellevant i únic, pel seu format però també per la gosadia del tema tractat, del com es tracta i el resultat obtingut.

De fet aquest còmic és la reivindicació gràfica d’un espai. Un espai importantíssim com a lloc, o llocs on naixem, vivim i morim, i en els quals ens sentim a casa o els sentim com a nostres, com a formant part de nosaltres. I que de vegades no valorem en la seva justa mesura, per tot el que ens aporta.

L’autor ja ens diu que el llibre és com un combat, la crònica d’una conquesta produïda per un gran viatge en el temps, la presentació d’una col·lecció de relats extrets d’aquest pou del passat:

«... intuïm que aquest interior és un camp de batalla en el que la necessitat que les persones tenim de canviar un lloc s’enfronta amb la capacitat que tenen els llocs de canviar-nos ...  si tot ser viu representa una contesa entre d’adaptació a l’ambient que l’envolta i una rebel·lió contra el mateix, l’humà converteix aquest combat en voluntat».

I al final de llibre i del text es reprodueix una frase de Rudyard Kipling:

«Els homes i les dones poden a vegades, amb gran esforç, fer creïble una mentida; però la casa, que és el seu temple, no diu sinó la veritat de les que han viscut en ella». 

L’autor, durant el text, encara va però més enllà en afirmar que, la Casa, té ADN propi. Impregnada dels que ens han precedit i de nosaltres.

Un any més, i ja en fa vint, què el Saló La Massana Còmic ha obert les seves portes presentant les darreres novetats així com a més de Daniel Torres obra dels artistes Daniel Redondo, Mateo Guerrero, Justo Gimeno, Ana Oncina, Ricardo Muñoz i Oriol Hernández, que s’afegeixen als que ja han passat per La Massana.

El 1997, Francisco Ibáñez i Talavera, Juan Garcia i Iranzo, Carlos Sanchez i Ezquerra, Enrique Badia i Romero, Joan Subirana Queralt (Subi), el 1998, William Van Cutsem (Vance), José Mª Blanco i Ibarz, Manel Fontdevila, Mique Beltrán, Armengol Tolsà i Badia, Horacio Altuna, Oriol Garcia Quera, el 1999, Julio Ribera i Trucó, Ramón Sabatés i Massanell, Vicente Segrelles i Sacristan, Francesc Capdevila (Max), Albet Monteys, Oscar Martin i Isidro, Juan Ramis i Joaquim Cera, el 2000, Robert Segura, Ana Miralles, Jordi Bernet, Jaume Marzal i Canós, Carlos Giménez, Jaume Brocal i Remohi, Joan Vizcarra, Juan Giménez, Francisco Najera i Ortega, el 2001, Joaquim Muntañola, Enrique Ventura, Leopoldo Sanchez, Alfonso Font, Fèlix Vega, Alfonso Azpiri, Adolfo Usero, Luis Royo, Jordi Grangel i Carles Grangel, el 2002, Ricardo Martínez, Roser Capdevila, José Ortiz, Rubén Pellejero, Jordi Macabich, Juan López Fernández (Jan), Manuel Sanjulian, José Mª Martin Saurí, Angel Nadal, Cavall Fort, el 2003, Manfred Sommer, Rafael Lopez Espi, Luis Bermejo Rojo, Didier Chrispeels (Crise), Fernando Fernández, Ramon F. Bachs, Idígoras i Pachi, Juan Álvarez i Jorge Gómez, Daniel Torres, Antonio Fraguas (Forges), Raul Valls i Alfonso Lopez, i Víctor Mora, el 2004, Carlos Pacheco, Antonio P. Garcia (Carrillo), José Antonio Fernández (Fer), Hermann Huppen, Pere Joan, Jesus Redondo, François Craenhals, Joaquim Aubert (Kim), Marçal Abella i Brescó, Juan Luis Landa, Jesús Zulet, Andreu Faro i Maurici Bellmunt, el  2005, Werner Goelen (Grifo), Jose Luis Munuera, Carlos Meglia, Sergio Bleda, Enrique de Manuel (Enrich), Serge Carrére, August Tharrats (Tha), Jose Luis Martin, Trini Tinturé, Purita Campos i Violeta Suárez, el 2006, Christian Denayer, Joan Mundet, Enrique Fernández, Enrique Vivente Vegas, Joan Op de Beeck, Luis Garcia, Grzegorz Rosinski, Alfonso Lopez, el 2007, David Lloyd, Raquel Alzate, Pasqual Ferry, Antonio Parras, Cels Piñol, Jordi G. Sempere, Jordi Planellas, J. C. Mézières, Josep Martí, José Carlos Fernandes, Fina Rifà, el 2008, Migelango Prado, Victoria Francés, Antoni Bernal, Mariel Soria, Rubén del Rincón, Paco Roca, David López, Jesús Saiz, Javi Pina, Carlos Cruz, Pilarín Bayés, el 2009, Alessandro Barbucci, Javier Trujillo, Rafel Vaquer, José Revillam Martín Blanco, Philippe Luguy, Raule & Roger, Rafael Cortiella, William Tai Malik, el 2010, Antoni Borrell, Vivenç Ballestar, Philippe Xavier, el 2011, Gabor, Montse Martín, Enrique Gato & Nicolás Matji, el 2012, Bartolomé Seguí, Joan Escandell, Jaime Martin, el 2013, David Rubín, Jordi Longarón, Kenny Ruiz, el 2014, Blas Gallego, Paco Díaz – Guillem March – Tomeu Morey, Jaime Calderón, Enrique Corominas, José Domingo Josep Homs, el 2015, Jean-François i Marise Charles, Yslaire, Alejandro Blasco i Gregory S. Coonen.

La Societat Andorrana de Ciències (SAC) hi ha col·laborat, des del primer Saló fins avui amb exposicions, conferències, taules rodones, o presentacions de llibres amb els temes següents: Tintin a l’Espai (1997) per Joan Navarro i Badia; El còmic històric (1998) per Joan Navarro i Badia i Oriol Garcia i Quera; La censura i el Capitán Trueno (1999) per Manuel Darias, Joan Ramis i Joan Navarro; Anticipació tecnològica en el còmic (2000) per Francesc Solé i Perallada i Carmen Martín i Vega; La arquitectura i el còmic (2001) per José Miguel León Pablo i Jesús López-Araquistain Navajas; 40 anys de la revista Cavall Fort (2002) per Mercè Canela, Joaquim Carbó, Francesc Infante i Oriol Garcia i Quera; L’humor gràfic del nou mil·leni (2003) per Alfonso, Ermengol, Fer, Forges, Idígoras i Pachi, Raül, Ricardo i Ventura; Tebeos de l’antic Egipte (2004) per Josep Padró i Parcerisa; El Tebeos de la mamá (2005) per Purita Campos, Trini Tinturé i Violeta Suàrez; El que va del Capitán Trueno a Shin Chan: 50 anys de Còmic espanyol a Espanya (2006) per Toni Guiral, Fèlix Vega i Sergio Bleda amb crònica a càrrec de Jordi Ojeda i Rodríguez, i Francesc Solé i Perellada; La guerra del papel. Adroctrinamiento en Flechas y Pelayos entre 1938 i 1945 (2007) per Henar Herrero Suárez; Els valors del mar en vinyetes (2008) per Jordi Ojeda i Rodríguez i Francesc Solé i Parellada: La ciència dels superherois: quan la física és divertida (2009) per Jordi Ojeda i Rodríguez; Escenes imaginades de la vida de Jaume I (2010) per Joan Busqueta I Riu i Antoni Borrell i Pujol; L’hivern del dibuixant (2011) per Paco Roca, Toni Guiral, Joan Brugera i Jordi Ojeda: TBO, la revista que va canviar el nom a la historieta (2012) per Jordi Ojeda i Rodríguez i Josep M. Blanco i Ibarz; El procés de creació d’un còmic: “Història Digital d’Andorra” (2013) per Jordi Planellas i Moral; Introducción de la otra novel·la gràfica para adultos (2014) per Antoni Guiral i Conti; A l’entorn de l’àlbum Betseller i la revista amaníaco (2015) per Joan Mundet i Jordi Coll; 50 anys sense Billie Holiday (2015) per August Tharrats i La Casa (2016) per Daniel Torres.

Tots aquests temes es troben publicats en els llibres de conferències anuals corresponents i són consultables per internet des del 2008.

Finalment, en el marc del 20è Saló, per tal de fer normal allò evident, la col·laboració de la SAC amb l’ARCA, l’associació organitzadora del Saló La Massana Còmic en els darrers anys, s’ha signat un conveni entre les dues entitats posant de manifest la voluntat de continuar col·laborant plegats en l’aventura de posar a l’abast de la societat andorrana el coneixement a través del Còmic que, com diu el diccionari, no és més que història explicada en vinyetes que contenen il·lustracions i text.