Haver-me d’enfrontar a un món tecnològic i hiperaccelerat amb el meu cervell de caçador-recol·lector del Paleolític i la meva visió que respon bàsicament a estímuls de moviment ràpid per detectar possibles depredadors, em converteix en candidat a patir alguna malaltia mental. Precisament ara, quan hi ha un ampli debat mundial sobre la psiquiatria, els ansiolítics i els tractaments.
 

Arran de la publicació del seu llibre, Anatomía de una epidemia, el periodista d’investigació del Boston Globe Robert Whitaker sosté que la psiquiatria ha difós una història falsa dient que l’esquizofrènia i la depressió tenen una causa biològica, que s’està abusant molt dels psicofàrmacs, que cada cop es recepten més antidepressius i fa esment a l’augment de trastorns mentals en els darrers trenta anys. 

Aquestes afirmacions han generat molta controvèrsia en els mitjans de comunicació tot i que s’han de consumir amb moderació perquè sovint hi ha opinions que tenen el mateix rigor científic que les pàgines web d’allargament de penis i entrevistats que diuen, sense rubor, a la contra d’un diari de molta difusió, que et pots alimentar exclusivament de llum solar, que el càncer és un estat d’ànim i que les vacunes maten. 
 

És cert que hi ha hagut un augment en el consum de psicofàrmacs però també d’altres medicaments, i també ha crescut molt l’activitat mèdica en general. Quantes colonoscòpies es faran aquest any i quantes se’n van fer fa cinc anys? Passa el mateix amb les operacions de cataractes o els transplantaments. La psiquiatria, però, és una de les especialitats mèdiques més qüestionades i, per acabar-ho d’adobar, l’Associació Madrilenya de Salut Mental ha publicat un article a la seva pàgina web on avisa de l’excessiva presència dels laboratoris farmacèutics en la formació dels professionals, en la financiació de les societats científiques, associacions de familiars i de persones afectades, i en el suport a les campanyes antiestigma. 
 

Una resposta adequada a les necessitats que planteja la Salut Mental, implica tenir en compte necessàriament els recursos sanitaris però també per avançar en la reflexió sobre els drets dels pacients, mentre que l’assistència a persones amb desequilibris mentals hauria de ser complementada amb la tasca que es du a terme en altres àmbits (Treball, Educació, Acció Social, Ciutadania i Justícia, serveis comunitaris de l’administració parroquial i associacions cíviques). Aquesta coordinació de serveis hauria de tenir, com a objectiu fonamental, centrar les actuacions en l’usuari, donant resposta a les necessitats que són complementàries a les de caire assistencial (socials, laborals, educatives, formatives, etc.), actuant com a una xarxa virtual única en l’atenció integral d’aquest col·lectiu. 
 

També s’ha d’incidir, i molt, en la franja d’edat adolescent. En aquest sentit el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) ha posat en marxa tres nous serveis i més recursos per a l’atenció psiquiàtrica infantojuvenil. L’objectiu és treballar per una prevenció i detecció precoç dels trastorns que afecten aquest sector de població, però també per reduir la llista d’espera que hi havia a la consulta. 
 

A les instal·lacions del Centre d’Atenció Primària d’Escaldes-Engordany s’ha obert el Servei de Rehabilitació Comunitària per a Adolescents i a la quarta planta de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell funciona cada dia de manera continuada l’Hospital de Dia Infantojuvenil. El Punt Jove del Parc Central d’Andorra la Vella (La Central-Servei de Joventut) disposa de la Consulta Ràpida d’Adolescents en Risc (CRAC) a càrrec d’un psicòleg.
 

 Actualment, l’Àrea de Salut Mental compta, segons la pàgina saas.ad, amb una cap de servei, nou psiquiatres i nou psicòlegs i pel que es desprèn de les successives memòries, amb un augment cada any del nombre de visites. No és estrany. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) anuncia que l’any 2020 la depressió serà la primera causa de malaltia del món occidental. I a més, amb la certesa que l’alteració de l’estat d’ànim, dominat per la tristesa, afecta la salut del nostre cos. 
 

La revista The Lancet va publicar, l’estiu de l’any 2013, els resultats d’una investigació que revelava que la depressió provoca un empitjorament de la salut superior al que causen altres patologies cròniques, com l’asma, la diabetis o l’artritis. Un altre estudi anomenat DeDo (Depressió i Dolor) treia a la llum la dada que fins un 80% de les persones que van al metge general amb dolor inexplicable pateixen algun tipus de trastorn depressiu no diagnosticat.
 

 Tot i ser conscient que no es pot ser un creador turmentat sense el suport d’un entrenador personal o d’un psicoterapeuta com Woody Allen fent esment al seu psiquiatra, Van Gogh amb les dues orelles, i John Nash, el d’Una ment meravellosa sense al·lucinar amb agents secrets que el persegueixen, no em preocupa ara mateix la meva salut mental. Encara estic paint l’aportació de l’1 per cent més del meu salari a la Caixa Andorra de Seguretat Social. 

*Periodista