Tot aquell seguidor del BC MoraBanc Andorra deu tenir cara d’incrèdul preguntant-se com és possible caure amb el cuer; els que hagin vist el partit encara deuen estar bullint per dins maleint perquè Peñarroya va substituir Stojanovski a minut i mig per al final quan havia estat l’artífex d’una remuntada que no es va consumar per un penós últim minut i sense entendre què fa l’equip tricolor perquè novament un rival l’ensorri a la pista a base de triples.
 

Un dia com el d’ahir et deixa sense gens de ganes de mirar la classificació. Deia Peñarroya abans de marxar a Sant Sebastià que hi ha equips amb un triomf més que tenen objectius més alts i estan encantadíssims. I que aquí al Principat, per contra, feia un temps que hi havia pessimisme. Però més que això, el que generava era certa desconfiança. Pessimisme hi ha ara, que el play-off està dos triomfs per sobre després de caure contra el cuer, l’equip que portava sis derrotes seguides, que només havia guanyat dos partits de dotze davant el seu públic. Ha estat una plantofada amb la mà oberta. De les que et deixen cara de tonto i fan sentir-te la riota de l’ACB. El cop psicològic és monumental i ara el play-off sembla que està a anys llum.
 

Una sensació similar es va viure a la primera volta amb la derrota a Santiago de Compostel·la. El MoraBanc guanyava de quatre a vint segons per al final però l’Obradoiro va forçar la pròrroga i va acabar guanyant amb un triple sobre la botzina. Un triple que, amb València i Baskònia a l’horitzó, feia perillar seriosament una plaça per jugar la Copa que finalment va volar.
 

Aquell Obradoiro anava en caiguda lliure, portava cinc jornades sense guanyar i des de llavors, només ha estat capaç de vèncer a Manresa. Dues victòries en divuit partits. Així que el MoraBanc és la medicina dels febles i el problema és que un equip que aspira al play-off no es pot permetre perdre aquest tipus de partits.
 

És cert que a la pretemporada l’objectiu era la permanència però sostenir aquesta tesi ara seria enganyar a l’aficionat. L’Estudiantes, que porta sis victòries, n’està a cinc. Hauria de guanyar tants partits en les vuit jornades que resten com el les 26 que portem. No ho farà.
 

El panorama sense núvols que es visionava després de la derrota a la pista del Madrid s’ha convertit en una tempesta després de les derrotes amb Fuenlabrada i Guipúscoa. Però el comodí de Gorka Aixàs, que va sortir a la palestra el dimarts passat per donar un toc d’atenció, ja s’ha gastat. Caldrà escriure una carta al cap de Govern perquè surti ell a dir què s’ha de fer, perquè l’aficionat encara té ganes de bàsquet i amb la derrota a Illunbe s’ha endut una desil·lusió pel play-off que no mereix.