Parlar a la Seu i a tot l’Alt Pirineu de Joan Obiols és una gosadia, ja que és una persona molt coneguda i sobretot molt coneixedora del territori, del país que ell ha fet seu però que ha estat tan generós que ens ha ajudat a molts a veure’l a traves de la seva obra com un microcosmos. És pirinenc i és un escriptor pirinenc i exerceix de pirinenc. Per tant estem davant d’una figura cabdal de l’Alt Pirineu en la nostra literatura contemporània. El Joan és un viatger incansable del Pirineu, però no un viatger que es queda només amb el paisatge físic, sinó que va mes enllà. És un humanista i observa el paisatge humà: com viuen els homes i dones dels nostres pobles, gosaria dir que és avui la persona que millor coneix la nostra realitat, sobretot social i cultural. La seva inquietud per conèixer la realitat més propera i la seva capacitat narrativa han fet del Joan Obiols el nostre escriptor de referència sobre el tema del territori. Un clàssic grec, ara no recordo si Sòcrates o Plató, va dir que «l’amor és coneixement» i si acceptem aquest axioma podem afirmar que l’estimació, l’amor del Joan Obiols per la serralada pirinenca és incommensurable, doncs el seu coneixement sobre la mateixa és molt i molt gran.
El dijous passat varem assistir a la presentació, al Consell Comarcal de la Seu, del primer Viatge Universal pel Pirineu: el Principat d’Andorra. La presentació la va fer l’Isidre Domenjó, qui a la Seu tampoc necessita presentació doncs es un gran dinamitzador cultural i Joan Obiols i Lladrich, metge psiquiatre d’Andorra, que a part de compartir nom i cognom amb el nostre Joan Obiols, també hi comparteix les inquietuds pel millor coneixement del territori i de la seva gent. La capacitat narrativa de Joan Obiols és prou coneguda, i dic el primer viatge perquè l’obra en conjunt en consta de 10 per la nostra serralada, on hi abasta no solament l’Alt Pirineu i l’Aran, si no també els alts del Ripollès i Berguedà, els del Solsonès i la Noguera així com la Ribagorça aragonesa, amb una incursió a l’Alta Cerdanya, la part francesa de la comarca ceretana. De veritat us dic que espero aquest volum amb candeletes, doncs la meva relació amb el poeta de Sallagosa Jordi Pere Cerdà, em va fer obrir els ulls a una realitat que tot i ser molt propera té forces divergències..
Potser el que el Joan ens vol dir és que en aquest nostre Pirineu hi trobem reflectit el món en miniatura, o sigui que del particular ens vol fer veure l’universal i que el nostre país és similar a molts altres llocs del Planeta
Aquest primer volum està dedicat a les Valls d’Andorra i encara no l’he acabat de llegir. Solament he arribat al final del capítol dedicat als lauredians. Sí vull dir que la introducció El país m’ha robat el cor. Penso que és una pàgina magistral de la nostra literatura contemporània; perdoneu la gosadia però m’ha recordat algun fragment digne de Josep Pla.
Gràcies Joan Obiols per compartir amb els lectors els teus viatges.
Historiadora