Les Falles és una expressió cultural i festiva única en el món i volen aconseguir que siguen declarades patrimoni de la Unesco.

Les Falles o més conegut com les Falles de Sant Josep, són unes de les festes més satíriques que existeixen. On als carrers es barreja un caliu de pólvora, fum, foc d’artificis i soroll de mascletades (mascletaes) i masclets. Doncs això s’ho va trobar qui va visitar aquests passats dies el Cap-i-Casal (València) i tantes altres poblacions del País Valencià.
 

Parlar de les Falles és entendre els seus orígens pagans. No! No té cap sentiment religiós malgrat la seua relació amb Sant Josep. Cercant per la Wiquipèdia trobareu açò: Es tracta d’una festa de gran tirada turística, que cada any rep gent de tot el món per veure els monuments de les falles, l’espectacle de llums, les mascletades, el llançament de focs artificials, i l’última de les nits la famosa crema o cremà on cada any mes de 1.000 falles es calen foc, creant un espectacle.
 

D’ençà la paraula Falla en valencià medieval servia per nomenar ‘torxa’. En la qual es col·locaven en les torres de vigilància. De fet! Al llibre dels Fets del rei Jaume I El Conqueridor se cita que les tropes del rei en Jaume portaven falles per il·luminar-se.
 

Tornant els orígens de les Falles, tornem a dir que commemorem la fi de l’hivern i donar la benvinguda a la primavera. L’església cristiana la va col·locar pel dia de Sant Josep, ja que és el patró dels fusters. Com van començar els monuments fallers? Doncs de la fusta que sobrava es feia una foguera de trastos, mobles vells, llistons i tot el que pogués ser devorat per les flames. Ni més ni menys! Però per entendre les Falles cal viure-les, assaborir els seus bunyols de carabassa i amollar un exclamant Xe! A cada frase que digues. Xe! Som un poble que ens agrada el foc com als Fallaires dels Pirineus.