L’algoritme de Google deu estar flipant. Després de les meves últimes cerques, em situa en el local d’alguna confraria andalusa vestint-me de costaler o de romà per participar en una processó de Setmana Santa. Tot el contrari. Escarxofat al sofà vaig pel meu cinquè tall de pizza quatre formatges i pel catorzè capítol de Friends. Abans, però, he estat navegant i buscant informació sobre convents, hòsties consagrades i la Conferència Episcopal Espanyola. 
 

Tot, arran de demanar-me què passa quan els celíacs que van a combregar. Ja sé que podria intentar entendre què volen dir amb això que amb el debat independentista a Catalunya han reculat una pantalla, perquè a les escenes de sexe de Nit i dia van mig vestits, perquè continuem fent volar coloms amb el tema de l’heliport nacional o perquè després de tants anys que el metge em recepta paracetamol per a la lumbàlgia, ara publiquen un estudi per dir que té el mateix efecte que si em prengués aigua de l’aixeta. 
 

A banda de la curiositat, alguna conjunció astral o el karma m’han portat cap al cos de Crist on line. Per descobrir què es fabrica a la Xina i que aquest e-commerce i la globalització estan fent la guitza als convents productors, que a més d’elaborar dolços que són autèntiques bombes calòriques, es dediquen a les hòsties consagrades amb el de les carmelites descalces de Puçol (València) com a cap de cartell. La del mossèn ha de mesurar nou centímetres de diàmetre i la dels feligresos quatre. 
 

Com es diu en la Instrucció general del Missal, per al ritu llatí la matèria vàlida de l’Eucaristia és el pa àzim (sense fermentar), que ha de ser de confecció recent. Per als fidels que pateixen la malaltia celíaca, l’Església ha determinat l’elaboració d’hòsties «amb la mínima quantitat de gluten necessària per obtenir la panificació sense afegir substàncies estranyes ni recórrer a procediments que desnaturalitzin el pa». Així mateix s’ha disposat que «el fidel celíac que no pugui rebre la comunió sota l’espècie del pa, inclòs el que porta una mínima quantitat de gluten, pot combregar sota la sola espècie del vi».
 

Però molts es mostren reticents a combregar sota l’espècie del vi, sobretot els nois i noies que acaben de fer la comunió. Sembla mentida que un tema com aquest generi tanta informació i debat a les xarxes. És clar que s’ha tornat boig l’algoritme que s’ha apuntat a un centre de desintoxicació o a Supervivientes 2016. Internet està ple de circulars informatives, d’anuncis d’unes hòsties light d’origen alemany, de cartes com la de la Societat Espanyola de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica, disposicions i d’instruccions. N’hi ha una del Bisbat d’Almeria que és digna d’una tesi doctoral cum laude tal com indica el seu enunciat: «Sobre la recepción de la sagrada Comunión bajo la sola especie del vino y uso del mosto, y bajo la especie de Pan eucarístico con formas de mínima cantidad de gluten. Normas para su aplicación».
 

El mes de desembre passat, a l’entrada de l’església d’una població de la comarca catalana del Maresme vaig veure un rètol on hi deia: «Tenim hòsties per a celíacs». I a sota: «Sol·liciteu-les a la sagristia abans de la missa». La pressa per arribar a l’hora al dinar familiar de Nadal em va impedir entrar a demanar més informació. I de fet per això hi ha Google i el seu algoritme. És el nou Déu. Modifica creences i domina l’estat d’ànim dels seus fidels. Decideix quina informació ens mostra quan busquen alguna cosa mitjançant els nostres ordinadors o els nostres telèfons mòbils. Explora els nostres interessos, les nostres inclinacions i les nostres preferències i tracta d’oferir-nos allò que ens ha de fer més servei. 
 

Abans que em doni l’itinerari de la processó de la confraria de la flagel·lació o que em mostri com puc aconseguir un hàbit de frare penitent de Jesús Natzarè amb roba basta marró, cenyit per una corda blava amb sandàlies i caputxa curta i rodona, tornaré a entrar a internet. No m’ha quedat clar el tema de les hòsties consagrades. Almenys espero esbrinar si la nova càpsula de Nespresso amb un suau aroma de pa i de nous és apte per a celíacs. 

*Periodista