A la primera sessió de control del nou període de sessions, celebrada dijous passat, vaig entrar una pregunta al Govern relativa a l’interès de l’Institut Marquès, una reputada institució en l’àmbit de la reproducció assistida que vol instal·lar una de les seves delegacions al país.
D’entrada, aprofito per agrair des d’aquí el tarannà constructiu de les explicacions i els aclariments que el mateix cap de Govern va voler aportar al debat. La motivació de la pregunta raïa en el fet que els consellers generals, almenys els del Grup Parlamentari Liberal, no teníem informació sobre aquest tema.
Atònits, havíem assistit les darreres setmanes, com la resta de la ciutadania, a les declaracions, rèpliques i contrarèpliques que els membres de l’Executiu, i ningú més, havien anat fent als mitjans de comunicació del país. Unes manifestacions públiques que es van convertir en un trist espectacle i van necessitar la intervenció directa del cap de Govern, que va visitar els responsables de l’Institut Marquès a la seva seu central a Barcelona per redreçar la situació.
Col·lectivament, com a país, ens hem d’alegrar del fet que institucions de prestigi com la que ens ocupa confiïn en Andorra i vulguin invertir-hi. I no ens cauran pas els anells per reconèixer els mèrits de qui pertoqui. En aquest cas, la iniciativa Actua, en el marc del clúster de salut i en l’aposta per l’obertura i diversificació econòmica, va ser qui va establir els contactes.
A la sessió de dijous va quedar clar, un altre cop, que cal legislar l’entorn de la biomedicina i la recerca biomèdica. I dic «un altre cop» perquè ja fa gairebé dos anys que el Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra, organisme adscrit al Ministeri de Salut, va trametre una proposta d’actuació urgent al Govern, instant-lo a adherir-se al Conveni europeu sobre drets humans i biomedicina del Consell d’Europa, conegut com a Conveni d’Oviedo. Si s’haguessin fet els deures quan tocava, ara la situació no estaria pas encallada.
Una vegada més s’ha començat la casa per la teulada i, ja se sap, sense uns bons fonaments hi ha el perill, ben real, que s’ensorri. No és procedent que el Govern vulgui atraure institucions al nostre país, en aquest cas de l’àmbit sanitari, sense haver endreçat prèviament el marc jurídic intern que els ha de permetre desenvolupar la seva activitat dins uns paràmetres ben establerts. Qualsevol inversor seriós voldrà conèixer fil per randa quins són els condicionants de l’operativa abans de la seva implantació al país. El fet de no poder-li proporcionar aquesta informació i marejar-lo amb un espectacle de declaracions contradictòries només conduirà a la pèrdua de reputació i a la manca de confiança del possible inversor envers Andorra com a país d’oportunitats. En el cas de l’Institut Marquès, esperem no haver fet tard.