Els últims anys en el rugbi les hem vist de tots colors. Moments bons i altres no tants, per no dir gens. I malauradament en els darrers temps va de cap a caiguda. El descens del VPC que es confirmava ahir n’és una clara mostra, i els resultats de la selecció tampoc no són per tirar coets darrerament. Des de la marca Rugbi Andorra cal fer un replantejament de les coses, perquè anem a menys i s’ha d’agafar perspectiva de la situació.
 

Un descens és sempre dolorós i el del VPC es veia a venir les darreres setmanes. I això que s’iniciava la temporada pensant en entrar a les fases d’ascens, sense descartar mai tornar a Honor, tot i que no era el principal objectiu. Ben poc es podia arribar a pensar que el curs acabaria de la forma dramàtica com ho ha fet, perquè l’arrencada de temporada va ser positiva, però després es va caure en barrina i no va haver paracaigudes que ho pogués parar, ni tan sols frenar. Les derrotes es van anar acumulant i no es va poder sortir de la dinàmica negativa en la que s’estava immers.
 

Toca fer una seriós anàlisi del que està succeint. No només al club, sinó a la selecció. És el rugbi nacional el que està en joc. S’ha de finaliztar amb alguns mals hàbits i posar-se seriosament en el tema, perquè ja són masses els anys que s’arrossega. S’ha d’acabar amb alguns tics que no són sans i acabar de donar bandades, perquè els últims anys s’han iniciat varis projectes i cap ha conclòs de forma positiva. El campionat que es va aconseguir fa uns anys ja queda massa lluny i s’han anat perdent categories. En aquella ocasió ja no es va poder pujar per manca d’efectius a les diferents categories.
 

El rugbi nacional té el mal endèmic de no comptar amb suficients elements motivadors. Quan han faltat entre els jugadors ha provocat l’entrada i sortida d’entrenadors. Però al mateix temps han demostrat del que són capaços de fer amb l’oval a les mans que quan aquests existeixen. Aquest any el VPC feia una clara aposta per la gent de casa. I aquesta fórmula no ha funcionat. Aquella arribada de forans, amb georgians, australians i neozelandesos al capdavant s’ha deixat enrera, i amb els de casa no hi ha hagut prou per tirar el projecte endavant. La pròxima temporada ja es veurà quin és el plantejament i la línia que se segueix.
 

Perquè el que queda clar a nivell de club i selecció és que el canvi generacional no ha funcionat. Un cop la vella guàrdia ho ha anat deixant, els que els han substituït no han respòs de la mateixa manera. Ara no s’és igual de competitiu que fa uns anys. Es confia en els sub-18 que l’any passat van adjudicar-se l’Europeu, però mentre que aquesta lleva arriba, i que no s’ha de cremar abans d’hora, s’ha de plantejar el present més immediat. És hora de reflexionar i pensar com s’ha de treballar amb el rugbi nacional, pel bé d’un esport amb forta tradició al país.