A ningú li agrada haver d’informar de notícies tan repugnants com aquesta. A ningú. Però, malauradament, d’agressions sexuals n’hi ha, i més sovint del que ens pensem, i s’ha de saber. L’educació i la societat ha de treballar per eradicar la violència sexual, però mentre n’hi hagi, la víctima ha de rebre la màxima protecció i comprensió, tractant-la amb dignitat i respecte, i evitant fer-la sentir culpable. Perquè la culpa NOMÉS és de l’agressor. Tothom té dret a vestir-se lleuger de roba, a insinuar-se, a coquetejar, a pujar al pis d’algú, a besar, a tocar, sense que això impliqui una relació sexual no consentida. Vivim en una societat en què s’adverteix a les noies perquè no siguin violades en lloc d’ensenyar als agressors a no violar.
El cas del qual informem, sempre respectant la presumpció d’innocència (la justícia en dictaminarà la culpabilitat), és una lamentable mostra de la manca d’educació que rebem tots, perquè ningú ens ensenya a que podem dir no, tinguem l’edat que tinguem. I la canalla és la més vulnerable. No siguem hipòcrites i parlem-los clar del seu dret a no ser utilitzats.