Home de dit fàcil a les xarxes socials, ja no temo per la meva reputació digital –l’analògica va morir i no precisament en combat-- sinó perquè en denunciïn i que em surti més car que engaltar tres trets als vidres del despatx central de la Policia.  La culpa és de l’excés de susceptibilitat en el qual vivim.
L’actor i monologuista Dani Rovira fa una broma a la cerimònia de lliurament dels premis Goya sobre l’Impost del Valor Afegit (IVA) dels iots i l’Associació Nacional d’Empreses Nàutiques triga menys que Cristiano Ronaldo a trobar un mirall on mirar-se, per enviar una carta de queixa al president de l’Acadèmia Espanyola de Cine. El controvertit artista Abel Azcona haurà d’anar a declarar davant un jutge perquè en un muntatge va composar la paraula «pederàstia» amb hòsties consagrades. La querella ve de l’Associació Espanyola d’Advocats Cristians, que són els mateixos que van denunciar la poetessa Dolors Miquel per haver recitat el poema Mare nostra durant la cerimònia d’entrega dels Premis Ciutat de Barcelona.
A Santa Cruz de Tenerife, l‘ajuntament estudiarà si un espectacle del youtuber Ismael Prego, conegut com a Wismichu ha traspassat els límits legals davant les queixes presentades per diverses famílies. L’ajuntament ha decidit traslladar l’actuació a la Fiscalia de Menors perquè sigui l’administració de justícia la que determini si a l’espectacle ofert hi va haver algun element constitutiu de delicte.
Ara resulta que la provocació és delicte o és que, com escrivia el poeta Diego Doncel, «la vida s’està convertint en una cosa massa complicada per ser viscuda per la gent normal». La que s’enfila per tot i per qualsevol motiu. Com a botó de mostra, la història de l’absència de nominats afroamericans a la darrera cerimònia dels premis Òscar resumida en el coixinet #OscarsSoWhite.  És cert que resulta una mica estrany que entre totes les interpretacions d’actrius i actors afroamericans no n’hi hagués cap que pogués formar part d’alguna de les categories finalistes però d’aquí a boicotejar l’acte com van fer, entre d’altres, Spike Lee, Will Smith, George Clooney o Michael Moore, hi ha un bon tros.
És una mesura tan efectista i de cara a la galeria com desproporcionada. Fins i tot, l’actor Chris Rock, en el seu monòleg inicial durant la cerimònia dels Òscar, va fer referència a l’excés de susceptibilitat de la nostra societat. Hem arribat a un punt que, quan veig que dos declarants en el judici del cas Nóos porten ulleres grogues, ja m’espero un comunicat de l’Associació d’Òptics o del senyor Afflelou negant la seva implicació en el subministrament de les muntures d’aquell color. Ara, després del meu comentari a les xarxes socials, arrel dels missatges de suport dels reis d’Espanya a un implicat en l’escàndol de les targetes black de Caja Madrid i Bankia  i en la xarxa de corrupció anomenada Operació Púnica amb la ja famosa frase de la reina Letizia «un petó compi yogui (miss you!!!)», estic pendent que l’Audiència Nacional obri una causa contra mi i 11.000 més per ofenses a la Corona i a l’ós Yogui. Sense descartar que una Associació de Cuidadors d’Animals del Parc de Yellowstone no es personi com a part civil.
 I poca broma amb la monarquia espanyola i amb els óssos perquè l’any 2007 ja van empaperar els autors del reportatge Les tribulacions de l’ós Yogui sobre l’anterior rei d’Espanya, Joan Carles, i la seva afició a caçar. El fiscal en cap de l’Audiència Nacional, Javier Zaragoza, va interposar una querella contra els autors de la publicació. Segons el text de la querella que va recaure en el jutjat central d’instrucció número 3 de l’Audiència Nacional, tant l’article com el fotomuntatge publicat en diversos diaris fan «una crítica sobre l’assumpte relatiu a la caça d’un ós per part del Rei en la qual s’aboquen una sèrie d’expressions, humiliants i atemptatòries contra la dignitat i l’honor del cap de l’Estat».
 Només confio que en un país amb tants imputats i tanta corrupció no tinguin temps per analitzar si el meu comentari en el sentit que ara s’incorpora una nova peça als escacs i que tindrem el rei, la reina i el compi yogui no sigui constitutiu de delicte. Encara que sempre puc tenir un atenuant si algú filtra els WhatsApps de Felipe Juan Froilán de Todos los Santos de Marichalar y Borbón. Pel que pugui passar, a partir d’ara i abans de prémer el botó d’enviar visualitzaré l’asana de la flor de loto i comptaré fins a 15.
Perquè enviar la foto, a ritme de Paquito el chocolatero de la festa posterior a la darrera boda on vas anar, al teu cap de recursos humans pot ser considerat com un genocidi audiovisual i penjar el temari del màster de Neuromàrqueting i tècniques d’investigació de la cognició i el comportament del consumidor, aplicades a l’empresa i a la publicitat, al grup de WhatsApp d’amics del vermut de les 12 del migdia el diumenge pot ser catalogat com a assetjament o apologia del terrorisme.
Amb aquesta susceptibilitat tot el que escriguis a les xarxes pot ser utilitzat en contra teva. Cada cop hi ha menys comprensió lectora i més mala llet. Estic per promoure un change.org que faci de la lectura (entre línies), una assignatura obligatòria al batxillerat.