La setmana passada el Consell General va aprovar la Llei del pressupost pel 2016. Evidentment i, per trist que això sigui, no calia ser cap il·luminat per conèixer a priori quin seria el resultat de les votacions a la cambra. Això sí, 12 hores de debat van donar per a molt i en els pròxims dies tindrem moltes coses per comentar. No explicaré ara totes les esmenes que vam debatre però sí que vull explicar la que jo vaig defensar en relació a la modificació en la proposta de derogar les famoses retallades que es van aplicar a tot el personal de l’Administració l’any 2012. La nostra proposta era fer una modificació senzilla, que consistia en no aixecar la retallada als càrrecs polítics. Perquè no sé si va quedar clar però al Govern i altres càrrecs el passat dijous se’ls hi va apujar el salari entre un 5 i 10%. Ja sé que jo no vaig ser gaire brillant en el meu exposat, encara que dubto molt que un discurs més elaborat hagués convençut a la disciplinada majoria a trencar el seu vot en aquesta decisió. Els liberals ja ens vam comprometre en el nostre programa a la derogació d’aquesta mesura de retallades aplicada al personal de l’Administració el 2012 per dues raons bàsiques: 1) El compliment de la llei en relació als drets adquirits pels empleats de la funció pública i les obligacions contretes per l’Estat vers els mateixos i... 2) Que la responsabilitat del control de la despesa de l’Administració passa per una reforma estructural de la mateixa i que aquesta responsabilitat recau sobre el Govern i no pas sobre el personal contractat. No entraré ara en el debat de la reforma de l’Administració pública que DA ja es va comprometre a fer l’anterior legislatura i que sembla que no arribarà pas. El context i la motivació de la llei 2/2012 responia a donar resposta a una crisi important global i l’Administració havia de reajustar-se a les circumstàncies. La mesura, copiada en gran part dels països veïns, no va ser ni fàcil ni popular. Però ara, la suau recuperació econòmica així com l’entrada en vigor de l’IRPF que afecta directament a les mateixes persones no justificaria mantenir aquesta mesura. Però, igual que pensem que els funcionaris no eren ni són pas els responsables, no podem dir el mateix en relació a la classe política. Nosaltres sí que hem d’assumir responsabilitats. Per molt que hagi millorat l’economia, que no és el cas, són molt poques les empreses del nostre país que el dia d’avui es poden permetre retribuir els seus empleats en les mateixes condicions que l’any 2012. La pressió fiscal ha augmentat així com les cotitzacions de la CASS, els esforços que les empreses estan fent són encara molt importants, per tant pensem que els càrrecs polítics han d’assumir aquesta realitat actuant en conseqüència, no podem demanar esforços que nosaltres no estem disposats a fer. He de reconèixer però, que comparteixo les paraules del cap de Govern quan diu que parlar de responsabilitat política és molt més que parlar de sous, així esperem que arribi de debò la llei a què va fer referència la consellera Mateu en relació a la regulació de les mateixes. Però el cap també va parlar de voluntat personal en relació als sous i va ser una llàstima que tot el seu grup parlamentari no mostrés dijous passat la voluntat de mantenir-se més alineats amb la realitat encara precària de molts sectors del nostre país.