Aquests dies estem pendents del tipus de govern  que tindrem a l’Estat espanyol, qui pactarà amb qui. Tot i ser un tema políticament molt important hi ha al costat una realitat que fa posar en dubte la capacitat de la Vella Europa per resoldre problemes greus: em refereixo a l’arribada massiva de persones a la riba del Mediterrani i que necessiten ser ateses. Sembla ser que més del 50% de persones que arriben a Grècia son dones i nens, persones molt vulnerables.
 

Assistim astorats dia sí i dia també a l’arribada de gent, a les illes gregues, a Turquia, fugint de la fam i de la por de morir; és a dir d’una guerra que dura i dura i que no es veu com es podrà acabar. De fet si analitzem la paraula guerra se’ns fa un nus a l’estomac per les seves múltiples ramificacions però sobretot vol dir tenir llibertat de matar, de destruir encara que les víctimes siguin persones innocents, L’evolució del fet de guerra ha estat constant al llarg de la història. Podem dir que la guerra moderna va començar amb les del segle XX, les dues mundials i la resta en diversos llocs del planeta i amb la utilització d’armes nuclears i biològiques. Ara d’una guerra civil iniciada a Síria el 2011 entre el govern i un grup de rebels hem passat a una guerra a tres bandes, amb la incorporació dels jihadistes i l’Estat Islàmic i el Terrorisme Internacional sense oblidar la riquesa petrolífera del territori. És un batibull que costa d’entendre. El que sí s’entén son  les conseqüències que han portat a milions de persones a fugir de casa seva per salvar la pell. És un èxode  massiu que desborda la pobre situació de Grècia. 
 

Mentre, els governants europeus practiquen polítiques repressives contra els refugiats i van de cimera en cimera sense aclarir massa res. Sento vergonya de ser europea i de saber que la nostra tan estimada mar Mediterrànea és avui una fosa comuna de persones que buscant una vida millor hi han trobat la sepultura. Els que han sobreviscut necessiten refer la seva dignitat de persones i per això Europa ha d’estar a l’alçada de les circumstàncies i cal acollir aquesta gent que necessiten la més elemental de les ajudes, menjar i un sostre. De moment acabo de llegir que es tanca la Ruta dels Balcans. Entenc que hi ha d’haver una vigilància de l’entrada de gent doncs entre els refugiats que necessiten ajuda s’hi poden colar terroristes. Però tots aquests nens, dones, vells i malalts que estan en aquests camps de refugiats improvisats a les illes gregues o a la Grècia continental son víctimes d’una doble injustícia, primer la del seu país d’origen que els ha fet fora i segon de no ser atesos com es mereixen. 
 

Cal fer una menció especial i molt positiva de les ONGs, que s’han bolcat en l’ajuda humanitària de tantes i tantes persones. Així com una part de la societat civil que d’una manera altruista ha col·laborat amb les ONGs. Demano als nostres governants que trenquin aquesta inèrcia i que siguin capaços d’obrir vies legals i segures, per impedir l’actuació dels traficants sense escrúpols. M’agradaria una Europa de valors, no una Europa de fronteres.