Quan marxa un home com el que ens ha deixat, diem adeu a un patrici. Miquel Vila Bordoll, mereix aquest apel·latiu propi de l’antiga Roma, on els Cònsols, nom conservat a Andorra per a aquesta magistratura, regien el destí de tota la població que li era confiada.

Quan l’any 1972 va jurar el càrrec de Cònsol major, ho va fer acompanyat de les qualitats que els seus veïns li coneixien. El rigor i l’honestedat en el treball, una correcció memorable en el tracte i un suport discret i sincer envers qui el va necessitar. Aquells que van compartir amb ell el treball al capdavant del Comú van conèixer l’autenticitat del servei públic. Ell ho resumia en una frase que venia a dir que cal treballar pel Comú com si es treballés per a un mateix. «Treballa pel Comú com si treballessis per tu». 

En un repàs als temes tractats durant el seu consolat, dos ens ofereixen una pinzellada de les seves inquietuds com a Cònsol: la seguretat i la prosperitat. En uns anys on la normativa d’obres encara estava pendent d’un desenvolupament consistent, va fixar mesures fermes de protecció al voltant de les obres de construcció. 

Quant a la prosperitat, ja l’any 1973, sostenia la necessitat dels següents equipaments: pistes d’esquí, un altiport i un heliport. A aquest efecte, va demanar ajudar per avançar resultats i l’elaboració d’un diagnòstic de l’economia andorrana per anar sobre segur. Consolidar i protegir allò que tenim i preveure allò que necessitarem. Prudència i acció.

Seguretat i prosperitat. Dues paraules que guien els pares de família en aquelles decisions que han de prendre cada dia. Dues paraules que només poden ser trameses per l’exemple. Com així ha estat.