U n any més, el 14 de març hauria de ser un dia festiu, ple de joia on tots els habitants d’Andorra celebrin la garantia màxima que representa la carta magna de les relacions socials i laborals d’un país.

En l’aniversari de la Constitució, un any més, tots els treballadors, treballadores i pensionistes del nostre país, temin ben poc per celebrar, a causa d’un govern que aplica unes polítiques de l’«aquí mano jo» mancat de diàleg i de consens, que aboquen a la societat treballadora andorrana, cada vegada més, a una precarietat laboral amb salaris mileuristes per la meitat de la població, que cada vegada veu més difícil el repte d’arribar a fi de mes. Amb uns pensionistes abocats a la més absoluta indigència social amb pensions més dignes de països tercermundistes que de països democràtics europeus. Un any després que explotés l’afer BPA, que té una gran part de la ciutadania sense saber que passarà amb els seus estalvis.

Amb un ministre de finances més preocupat per netejar la imatge d’un govern decrèpit a 8TV, que no pas per defensar el seu pressupost en la sessió del Consell General. Demostrant un clar menyspreu per les forces polítiques de l’oposició parlamentaria.

Amb un ministre de la funció publica que arbitràriament nega la possibilitat als funcionaris afiliats a Unió Sindical d’Andorra de representació a la llei de funció publica, per nosaltres això és una clara obstrucció i vulneració als drets sindicals dels treballadors i treballadores de l’administració pública, tot i tenir dues sentències fermes que avalen la vulneració dels drets sindicals per part del Govern de DA, mai dos sense tres .

La classe mitjana andorrana treballadors i treballadores, pensionistes, petits i mitjans empresaris, no tenim res a celebrar sinó tot el contrari, lamentar que no es compti amb nosaltres per a res.

Lamentem les polítiques totalitàries que empeny la societat a un caos que serà molt difícil de revertir, emprat amb una majoria absoluta de 5.500 vots, sobre una població amb dret a vot de 25.000, d’un país on conviuen unes 70.000 persones, no deixa de ser curiosa la democràcia andorrana.

Aquestes són solament unes quantes raons per les quals una gran part de la població d’Andorra no tenim res a celebrar el dia 14 de març, dia de la Constitució andorrana.

Esperàvem una rectificació per part del nostre Govern en pro de la concertació social, més diàleg i consens amb els grups parlamentaris amb representació al Consell General encara que estiguin a l’oposició i sobretot amb els agents socials com passa a la resta de països civilitzats. Malauradament els mals costums s’han arrelat i així tenim el país i la societat andorrana, cada cop més desestructurada, desorientada, arquejada i desconnectada de la vida política com ja es va evidenciar en les últimes eleccions. 

*Secretari General de Unió Sindical d´Andorra