T ranscorregut un any des que  va esclatar l’afer BPA, continuen sobre la taula molts interrogants sense cap resposta.

Que va passar realment abans del 10 de març del 2015? Per què va aparèixer de cop i volta la nota del FinCEN? Per què es feia especial menció d’agraïment a les autoritats andorranes ? Per què es va tractar amb indiferència el ‘non paper’ del mes d’agost del 2014?
 

Aquestes preguntes i moltes altres plantejades per un servidor en el sí de les compareixences davant de la Comissió Especial de Vigilància i Prevenció del Risc Financer, continuen sense resposta a data d’avui. Aquesta manca de respostes escudada per una invocada confidencialitat d’alguns dels compareixents al capdavant d’organismes nomenats i finançats pel mateix Estat, representa una burla a la més alta de les institucions del país, i de facto relega la tasca de la Comissió Especial a tenir simplement un paper testimonial, per això la meva renúncia a continuar participant-hi.

La darrera nota del FinCEN de data 18/02/2016, encara obre més interrogants.
 

En efecte el Tresor Americà es desentén del problema ja que dóna per liquidada la BPA sota el control de l’AREB, dient que ja no és una preocupació de blanqueig pels Estats Units, i acaba retirant la proposta de resolució del 10/03/2015. I si ho fa és per que no s’han trobat altres comptes sospitosos de blanqueig més enllà dels quatre casos ja judicialitzats i declarats preceptivament pel mateix banc tal com manava la legislació en el seu dia.
 

Finalment i contràriament al que apuntaven alguns sectors dient que hi havien altres casos de blanqueig, ara resulta que la BPA no ho havia fet tant malament.

Doncs ara ens preguntem amb més motiu per què la nota del 10 de març del 2015? Qui la va promoure realment? 

Més interrogants que algun dia algú haurà d’aclarir.
 

En tot cas transcorregut un any de l’esclat de la crisi la situació està lluny d’estar resolta.
 

Les pors a l’establiment d’una sanció inicial per part del FinCEN sobre BPA, seguides pels reiterats canvis de data anunciats pel Govern en la finalització de la revisió de comptes, bons i dolents, l’allargament de la finalització de la subhasta per a la compra de Vall Banc,  el bloqueig a la retirada dels plans de pensions i dels comptes sota la custòdia de corresponsals, el degoteig de pèrdues de llocs de treball i les incerteses de futur del propi personal i, més especialment la llista d’accions judicials interposades fan que difícilment alguna entitat solvent  doni una sortida digna a tot plegat.

Estem en un moment delicat i encara és d’hora per llançar les campanes al vol tal com feia Govern després de la publicació de la darrera nota del passat 19 de febrer .

Cal ser prudents per què existeixen massa problemàtiques pendents de solució i difícilment totes tinguin un final acceptable, tant de bo.
 

De moment el resultat de tot plegat ha estat un toc d’atenció al nostre sistema financer després dels atacs reiterats de certs mitjans estrangers coincidint amb el cas Pujol, una afectació directa sobre la nostra ja delicada situació econòmica fent minvar el consum intern i un malestar generalitzat dels afectats directes treballadors i clients de BPA.

Mentrestant, el Govern deixa passar el temps i continuen més interrogants,

–Quant recuperaran els seus estalvis els clients?

–Quin futur tindran els empleats?

–Quin cost acabarà suportant l’Estat?