El santboià Damià
La cartoixa de Santa Maria de Montalegre és ara el referent català de l’orde cartoixana, amb una comunitat d’una dotzena d’homes. És una aposta per la solitud, l’estudi i la pregària, una forma de vida molt allunyada de la que tenim, tots enganxats als mòbils i als ordinadors, i pendents de la xarxes socials.
Jo crec, i penso que no m’equivoco, que el Lluís Carbonell s’ha sentit atret per aquesta manera d’existència. Un matemàtic com ell, un home de números, sempre molt racional, ha fet un canvi per submergir-se en aquesta fascinant història d’uns homes que només buscaven la meditació i la solitud.
La seva novel·la històrica Damià el cartoixà i la guerra dels segadors està ambientada a la primera meitat del segle XVII amb un monjo cartoixà com a protagonista. Què hi puc dir? Que s’ha de llegir, que enganxa. També, des d’un punt de vista més personal, que gràcies al Damià –el protagonista– ens hem retrobat l’alumne –jo– i el professor de mates, el Lluís. I m’ha fet molta il·lusió també perquè a Sant Boi –el meu poble– és on va néixer el Damià. Gràcies a persones com el Lluís el santboians ens podem reivindicar i recordar en veu alta que a Sant Boi s’hi va celebrar la primera Diada de Catalunya en llibertat després de la mort del dictador.
Del llibre vull dir quatre ratlles. Damià el cartoixà i la guerra dels segadors és una novel·la històrica que té com a eix central la guerra dels segadors i la vida dels nostres avantpassats en la primera meitat del segle XVII. També s’hi parla una mica de la vida cartoixana. L’objectiu de la novel·la és, majoritàriament, divulgar un petit bocí de la nostra història, desconegut per molta gent.
I retre, també, un homenatge al qui fou, segons defensa el Lluís, el veritable precursor de la consciència catalana: Pau Claris.
Cal tenir present que fa res, el 2015, es van complir els 375 anys del Corpus de Sang i els 600 anys de la construcció de la cartoixa de Montalegre.
El Lluís i jo vam dinar junts, i vaig veure al meu profe preocupat per la història. Té raó quan diu que és una pena que nosaltres no sapiguem què va passar realment, què van viure els nostres avantpassats. Diuen que la història la escriuen els vencedors, però a vegades no cal que hi hagin guanyadors i perdedors perquè allò que s’ensenya a les aules sigui només una petita aproximació a la realitat. Ara la història la escriuen els vencedors a les urnes, els polítics que es perpetuen a les poltrones.
Per això aquestes 577 pàgines del Lluís tenen molt valor, perquè ha anat a descobrir què va passar realment en una petita pàgina de la nostra història i el Lluís ha aprofitat per endinsar-se en la guerra contra els francesos i els castellans, una part de la nostra història, com diu, poc coneguda.
El Lluís i la seva filla Gisela han escrit el llibre. Ell no vol distreure’s amb la petanca i prefereix investigar la història. El Lluís sempre ha estat diferent. Les seves classes eren diferents i intentava fer amenes les matemàtiques amb les seves Nota Bene. Vull agrair a La Puça- El Rebost del Padrí l’amabilitat i el tracte que ens van dispensar.
Jo crec, i penso que no m’equivoco, que el Lluís Carbonell s’ha sentit atret per aquesta manera d’existència. Un matemàtic com ell, un home de números, sempre molt racional, ha fet un canvi per submergir-se en aquesta fascinant història d’uns homes que només buscaven la meditació i la solitud.
La seva novel·la històrica Damià el cartoixà i la guerra dels segadors està ambientada a la primera meitat del segle XVII amb un monjo cartoixà com a protagonista. Què hi puc dir? Que s’ha de llegir, que enganxa. També, des d’un punt de vista més personal, que gràcies al Damià –el protagonista– ens hem retrobat l’alumne –jo– i el professor de mates, el Lluís. I m’ha fet molta il·lusió també perquè a Sant Boi –el meu poble– és on va néixer el Damià. Gràcies a persones com el Lluís el santboians ens podem reivindicar i recordar en veu alta que a Sant Boi s’hi va celebrar la primera Diada de Catalunya en llibertat després de la mort del dictador.
Del llibre vull dir quatre ratlles. Damià el cartoixà i la guerra dels segadors és una novel·la històrica que té com a eix central la guerra dels segadors i la vida dels nostres avantpassats en la primera meitat del segle XVII. També s’hi parla una mica de la vida cartoixana. L’objectiu de la novel·la és, majoritàriament, divulgar un petit bocí de la nostra història, desconegut per molta gent.
I retre, també, un homenatge al qui fou, segons defensa el Lluís, el veritable precursor de la consciència catalana: Pau Claris.
Cal tenir present que fa res, el 2015, es van complir els 375 anys del Corpus de Sang i els 600 anys de la construcció de la cartoixa de Montalegre.
El Lluís i jo vam dinar junts, i vaig veure al meu profe preocupat per la història. Té raó quan diu que és una pena que nosaltres no sapiguem què va passar realment, què van viure els nostres avantpassats. Diuen que la història la escriuen els vencedors, però a vegades no cal que hi hagin guanyadors i perdedors perquè allò que s’ensenya a les aules sigui només una petita aproximació a la realitat. Ara la història la escriuen els vencedors a les urnes, els polítics que es perpetuen a les poltrones.
Per això aquestes 577 pàgines del Lluís tenen molt valor, perquè ha anat a descobrir què va passar realment en una petita pàgina de la nostra història i el Lluís ha aprofitat per endinsar-se en la guerra contra els francesos i els castellans, una part de la nostra història, com diu, poc coneguda.
El Lluís i la seva filla Gisela han escrit el llibre. Ell no vol distreure’s amb la petanca i prefereix investigar la història. El Lluís sempre ha estat diferent. Les seves classes eren diferents i intentava fer amenes les matemàtiques amb les seves Nota Bene. Vull agrair a La Puça- El Rebost del Padrí l’amabilitat i el tracte que ens van dispensar.