Entre vista cansada, miopia, astigmatisme i altres disfuncions sembla que dugui un editor de Photoshop incrustat a la retina. De lluny veig siluetes i embalums i de prop rostres llisos que semblen acabats de sortir d’una clínica d’estètica. Per això, fa alguns anys i fins que no hi vaig ser al damunt, no em vaig adonar que l’home dret al costat d’una moto, era un esmolet: potser l’últim que es dedicava a aquest ofici, amb la seva pedra en forma de roda, el soroll musical característic i esperant que algú li portés els ganivets, les navalles o altres estris tallants per esmolar-los, o sigui, per a fer-los el tall o la punta més aguda. No sé si encara existeix un esmolet en algun país. A Linkedln no en trobarem d’esmolets, com tampoc serenos, matalassers, fanalers, pregoners, recaders, ferrers, campaners o perforadors de targetes d’ordinador, professions que han estat substituïdes per altres com responsable de ‘product placement’ en sèries de dibuixos animats o fabricant d’originals ‘cupcakes’ en una empresa de ‘branding’. 
 

Veure aquell home amb els seus ganivets va ser una revelació. Quasi com observar el treball d’un equip de periodisme d’investigació com el d’Spotlight del Boston Globe que va destapar l’escàndol de pederàstia a l’arxidiòcesi catòlica de Boston (Massachusetts). Aquest gènere periodístic estaria en crisi perquè les redaccions no tenen pressupost per a personatges com Woodward i Bernstein i la seva ‘gola profunda’ si no fos perquè, per sort i també a Massachussets, hi ha una institució modesta que es diu Schuster Institute for Investigative Journalismamb seu a la Brandeis University (https://www.brandeis.edu/investigate/) que ha aconseguit, amb el material aportat pels seus periodistes, que George Perrot,  condemnat injustament per una violació a 30 anys de presó, quedés en llibertat el passat mes de febrer.
 

Als Estats Units hi ha unes 100 ONGs com el Schuster Institute que es dediquen a fomentar el periodisme d’investigació. La majoria d’elles estan dirigides per professionals que han passat per mitjans prestigiosos com The NewYork Times, The Washington Post o The Wall Street Journal i són finançades per filantrops que creuen en la llibertat de premsa tot i que la primera esmena de la Declaració de Drets americana ja la recull. Moltes de les informacions amb que treballen procedeixen d’una iniciativa sense ànim de lucre que es diu Innocence Project (http://www.innocenceproject.org/). 
 

Va ser fundada l’any 1992 per dos advocats. Per la seva taula han passat casos de tot tipus. Els excarcerats havien passat de mitjana 12 anys a la presó i molts d’ells són afroamericans o gent amb pocs recursos. Segons l’entitat, moltes condemnes errònies es produeixen perquè els testimonis oculars s’equivoquen quan identifiquen el suposat culpable. També, segons Innocence Project, els errors forenses fan molt de mal. L’entitat rep cada mes 200 sol·licituds però només les accepten si la prova de l’ADN pot demostrar la innocència. 
 

La majoria van ser condemnats abans que es pogués practicar aquesta prova. Han aconseguit posar en llibertat 337 persones per si algú havia pensat que l’apassionant sèrie de Netflix Making a murderer era una cosa aïllada. Això sí, tot és possible, com que un espectador sortís de la sala 2 del cinema Illa Carlemany divendres passat després de la projecció d’Spotlight, preocupat perquè tres dels components masculins de l’equip de periodistes d’investigació del Boston Globe i un redactor en cap que protagonitzen els actors Brian d’Arcy James, Gene Amoroso, Mark Ruffalo, i John Slattery  anaven a veure partits de beisbol i no de bàsquet tenint allà un equip com el Boston Celtics. No sé per què serveixen les ratlles de la ‘j’ i la ‘f’ en el teclat de l’ordinador, per què encara hi ha cendrers en els reposa braços dels seients dels avions si està prohibit fumar des de fa anys, per què és tan insuportable Zooey Deschanel o per què cal salvar el porc-ovella de l’extinció.
 

 Però sé que el beisbol és un esport molt popular als Estats Units i que quan els protagonistes van a veure el partit és a l’estiu i no hi ha lliga professional de bàsquet, la NBA on juga el Boston Celtics. Perquè si em poso a fer periodisme d’investigació potser descobriré que la idea dels productors era rodar l’escena del  beisbol durant un partit entre els Boston Red Sox i els New York Yankees però que els dirigents d’aquest equip s’hi van negar. No acabo de veure-ho clar. Ja no és qüestió dels problemes de vista que arrossego sinó que és un tema que em fa molt de respecte. Mai no he entès el beisbol. 

*Periodista