La base organitzativa dels castells, com la de tota la cultura popular, és l’associacionisme. Són iniciatives de caràcter privat però amb voluntat de servei públic, obertes a tota la societat que ens envolta. 
 

Aquesta activitat és principalment generadora de tot un seguit de valors que també es visualitzen als castells: hi ha molt treball en equip, solidaritat, funcionament democràtic, voluntarisme, preeminència del col·lectiu per sobre l’individu, identitat nacional, municipal, o de barri...

També és una bona eina per integrar a persones no xatalanoparlants per aprendre les primeres paraules i expressions en català. I el lèxic casteller és molt gran. Exemples clars com els famosos clams castellers des de pinya ‘dóna’m pit’ o ‘falca’m’. O bé les parts d’un castell en tenim una caterva. Ja dintre de la pinya tenim la folra, les manilles, els puntals, les primeres, segones i terceres mans, els vents, el mà-i-mà, el contrafort (home del darrere), taps, escaleta, daus, agulla, crossa, el lateral, el girat i el baix. 
 

Dintre del tronc tenim els segons, terços, quarts, etcètera. La torre, el pilar. Així fins que arribem als del pom de dalt que estan formats pels dosos, acotxador i atzaneta, que són els més petits de la colla. 
 

Quan dus un temps sabent esmentar, distingir, i relacionar i les seues funcions d’una part tècnica (cap de colla, el cap de canalla, el cap de troncs i el cap de pinyes) amb un somriure de bat a bat. I fins i tot alguns acaben tenint malnoms castellers. En català, sens dubte!

Vet ací, que això és només un tast de paraules que aprenen els nouvinguts. A part de sentir-se acollits i passar-s’ho bé, també al local d’assaig, com quan actuem, diem que «anem a plaça». I amb el ‘toc de Castells’ dels tabals i les gralles que sempre ens acompanyen. I si ens cau un castell direm que ha fet «llenya». I llavors a partir d’aquí, amb un farcit de paraules i expressions comencen a estimar el català amb els valors abans esmentats.
 

Clar que hi ha paraules i frases més freqüents que es repeteixen més que l’all com: «amunt», «enfaixa’t», «finet i pel mig», «dóna’m pit», «silenci pinya» i sempre dins de la colla hi ha algun «faixa-fluixa». I de segur que em deixen moltes més!
 

D’altra banda, la mediatització del fet casteller per part dels mitjans de comunicació ha significat un fort desenvolupament del llenguatge periodístic casteller, incorporant nous termes i expressions, els quals sovint s’inspiren en el llenguatge periodístic de l’esport (tripleta màgica, clàssica de vuit, supercatedral, etc.).
 

Sóc conscient que em deixo prou de lèxic, expressions i mots, però amb aquest article vull deixar palès que aquesta tradició es integradora. 

No vull deixar passar l’ocasió que al món casteller, la integració relacionada amb la llengua catalana, és qüestió de tots nosaltres. Les paraules i les expressions les tenim. 
 

Així que, dóna pit al català!