Amb el seguiment de la cerimònia dels Oscar, és molt possible que pateixi la Síndrome del Doble Check Blau (SDCB) del Whatsapp de tant estar atent per saber si els altres interlocutors han llegit els meus comentaris. Pendent del televisor amb els horaris de la transmissió i del telèfon mòbil quasi em passa per alt que les tres pel·lícules amb més nominacions parlen de la supervivència.
 

A El renacido (12 nominacions), el personatge protagonitzat per Leonardo DiCaprio lluita per sobreviure en un entorn cruel després de ser atacat per un ós i ser enterrat viu. A Mad Max: Furia en la carretera (10), ambientada en un futur post-apocalíptic, Tom Hardy interpreta un home que tracta de no convertir-se en una bossa de sang per un ‘War boy’ malalt. A Marte (7), Matt Damon encarna un astronauta els seus companys del qual, creient-lo mort, deixen enrere al planeta vermell, i que se les empescarà per sobreviure en un indret on tot és letal per a l’ésser humà. A tots tres els uneix l’impuls de continuar vivint quan sembla que no hi ha esperança. 
 

En època de crisi, d’atemptats terroristes i de catàstrofes mediambientals estan triomfant unes històries que no són noves perquè l’any 1719, Daniel Defoe va fer passar Robinson Crusoe, en una illa deserta, 28 anys. El 1954, Richard Matheson va escriure Sóc llegenda que gira al voltant de l’únic supervivent d’una epidèmia que ha transformat tots els éssers humans en vampirs. Cada dia el protagonista repeteix la mateixa rutina. Arregla les destrosses que els vampirs han fet al seu domicili durant la nit, sella les finestres, fa cordes per penjar-hi alls i elimina els cadàvers que hi ha davant de casa seva.
 

L’any 2000, Tom Hanks va protagonitzar Nàufrag. La pel·lícula descriu els intents d’un home per sobreviure en una illa deserta i com es torna enfront de l’adversitat, aprofitant qualsevol element, ja sigui natural o, fins i tot, una pilota de vòlei. Però a banda de la ficció, la vida diària està subjecta a esdeveniments durs: una malaltia llarga, una situació laboral complicada, problemes de relació amb la parella, l’aïllament social, la competitivitat, l’atur o els problemes econòmics. 
 

No queda gens clar si vivim o sobrevivim. Arribes un divendres a la tarda a casa teva, al carrer Mestre Xavier Plana de la Solana d’Andorra la Vella i t’anuncien que et desallotjaran durant uns set dies a causa dels treballs que s’efectuaran per estabilitzar uns blocs rocosos del Roc dels Corbs. Ets un nen i ho passes malament amb l’esquí escolar obligatori però hi has d’anar. Ets un padrí i t’adones que el teu centre social és la sala de vetlles. O ets un ciutadà que parles amb algú que està desitjant explicar-te la seva vida. Et poses a tir i se t’obren en canal per acabar-te comentant allò de «no puc amb la vida», que cantava la Tamara la Mala aquell fenomen friqui de la telebasura espanyola de principis de segle, i que després tindria com a noms artístics, Ámbar i Yurena. 
 

I tu, que tens treball, cotxe, mòbil amb contracte i relació estable i duradora no ets un ‘coach’ motivacional que pugui desenvolupar conceptes tan apassionants com ‘mindfulness’, ‘a diferència entre somni i realitat’, ‘la fam emocional’ o ‘els collages de la nostra vida’ entre incens, llibres d’autoajuda, túniques blanques de lli i plats amb quinoa. També me’n puc anar a buscar l’aigua beneïda i els alls, li puc donar un ‘flyer’ d’un mag nigerià o dir-li, amb to de venedor d’enciclopèdies a domicili, que «cal reinventar-se per sobreviure», que no és un concepte filosòfic, ni cap comentari tret del portal Forocoches sinó el títol d’un documental sobre la crisi grega a través de tres personatges que decideixen prendre les regnes de la seva destinació per canviar-ho tot. O, almenys, intentar-ho. 
 

Però és tan complicat com explicar a algú què és un ‘Millennial’, com s’ho faran a Escaldes-Engordany per trobar l’amo incívic d’un gos a partir de l’ADN de la tifa (del gos), perquè s’ha autoritzat la construcció d’una gasolinera a prop del Pont de la Margineda o què és una ciclogènesi explosiva. És un fenomen que genera tanta fascinació com la medicina tradicional xinesa i que apareix de tant en tant per provocar una gran expectació entre els meteoròlegs, per revolucionar xarxes socials i titulars periodístics, i per pujar la mosca al nas als hotelers, que veuen com s’anul·len les reserves que tenien pel cap de setmana. Perquè, al final, sempre acaben caient només quatre flocs de neu.
 

Científicament això de la ciclogènesi ja és més complicat: és una borrasca que s’aprofundeix molt ràpidament, amb una variació de més 24 hectopascals (hPa) en menys de 24 hores i que engloba  caigudes de pressió d’uns 20 hPa en 24 hores, o fins i tot submúltiples, per exemple 9-10 hPa en 12 hores. Hi ha, però, una explicació més senzilla i entenedora. La ciclogenèsi explosiva és moure’t per Barcelona entre vagues i el Mobile Congress. Allò sí que és sobreviure i no, El renacido. 

*Periodista