S’ha celebrat a Barcelona aquest dies passats  el ‘Mobile World Congress’, una trobada internacional per explicar les millores en la comunicació a través d’aquest aparell que se’ns ha fet imprescindible. No he pas seguit les innovacions aportades, més aviat m’he fixat en els problemes de desplaçament de la gent per la coincidència en les vagues de metro i d’autobús. 

Aquest aparell que portem a la butxaca, o a la bossa, i que potser serà aviat com un rellotge de polsera, és el símbol més visible de la Revolució Tecnològica. Recordo que la primera vegada que vaig veure gent pel carrer parlant amb el mòbil va ser a Itàlia, en un viatge d’estudis amb els alumnes del IES Joan Brudieu. 

No recordo l’any, però devia ser a finals dels 80 i després ja es van començar a veure’s a Casa Nostra a Barcelona i a la Seu. El primer mòbil jo el vaig tenir a mitjans dels 90. Des des llavors al nostre món va ser un no parar i fins avui on tothom tenim el nostre mòbil i el telèfon fix ha desaparegut de moltes cases. I normalment no sortim el carrer sense el mòbil a mà. Per al jovent i per a la mainada és una eina totalment normal i molt útil. 

Ara bé, els mòbils d’avui que tenen tantes aplicacions, per la gent gran ens resulten una mica complicats. Jo sort tinc dels meus nebots  que em posen al dia i així i tot sovint em perdo. Un altra cosa que em passa i sé que no sóc sola és que a vegades he de buscar-lo per tota la casa doncs no sé on l’he deixat i la solució es trucar amb un altre telèfon i si no està tancat et sona en el lloc més impensable. 

Hem esdevingut esclaus del mòbil que ens permet comunicar-nos amb persones molt allunyades i que a vegades fa que parlem menys amb la gent que tenim més a prop. El Twitter, el  Facebook, el WhatsApp són avui eines quotidianes a la nostra societat que  fan possible unes relacions impensables fa poc temps. També és important que en fem un us correcte i que no telefonem mentre conduïm un cotxe a no ser que tinguem mans lliures.

Hem dit que aquest petit aparell és el símbol més visible de la revolució tecnològica que estem vivint, recordem que n’hi ha d’altres com per exemple els GPS. Certament que aquests aparells ens fan la vida més còmoda, però la pregunta sempre es la mateixa ens fan més feliços, o ens ajuden a ser més persones? Al llarg de la història la humanitat ha evolucionat positivament però no així el nostre comportament col·lectiu. Els invents també han servit per construir armes mortíferes i no sols les de guerra si no les de la salut com ara les drogues. Sempre he defensat la idea de Rousseau: «L’home és bo per naturalesa, és la societat qui el perverteix». Però qui és la societat? Resposta: la resta de persones. Per tant  penso que el mal del món el provoquen els desig de ser més que l’altre. on l’enveja, l’egoisme i l’orgull hi tenen un paper destacat. Encara que lluïm mòbils d’última generació siguem  humils  i pensem que el Planeta Terra és de tots.