Pau Vidal parteix d’aquesta premissa per defensar la necessitat que es treballi per assolir una llengua col·loquial rica, adaptada a les necessitats i, sobretot, còmoda per als parlants. Si no ho aconseguim, assegura, passarà com en la llatinització: s’estroncarà tot.

El filòleg va exemplificar nombrosos casos que no consten al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, com ‘cassolada’, que només hi és en el sentit del «menjar que s’ha cuinat d’un cop en una cassola», quan actualment són freqüents les reivindicacions populars. Pel que fa a ‘parrillada’, en el DIEC2 hi tenim graellada, una paraula que, al parer de Pau Vidal, és un calc del castellà i que a més es fa difícil de pronunciar amb dues neutres seguides, sobretot pels parlants d’una llengua que tradicionalment han estat amants dels diftongs. Ara bé, dir-ne ‘graiellada’ no és la solució, en aquest cas l’alternativa hauria de ser ‘costellada’, ja que sigui de carn o peix podria comprendre aquest sentit de coure a la brasa. Tampoc hi trobem ‘entesos’ en el sentit d’acord i ‘maria’ només hi surt referint-se a una galeta, cap rastre de la planta de Marihuana.

Tampoc podem dir ‘mediàtic’ ni podem parlar de ‘matats’, en relació amb aquells que fan la feina que ningú no vol fer. Ni rastre del sufix –menta molt útil a l’oral per formar paraules com ‘patimenta’ o ‘atabalamenta’. Tampoc hi trobem ‘opinadors’, ni podem fer ‘quedades’ quan volem trobar-nos amb un grup d’amics.

Per altra banda, hauríem de claudicar en casos com ‘candau’, en què la paraula cadenat no s’ha estès, i per tant, comença a perdre el sentit corregir els adolescents, quan amb il·lusió volen anar a posar ‘candaus’ als ponts per imitar els personatges de Moccia.

En un sentit sexual, els mots col·loquials també són molt prolífics, el concepte ‘picadero’ ha existit i existirà i cal trobar un mot català. Pau Vidal aposta per un localisme de la zona del Pallars: conillera! Una alternativa que no és tan ordinària com follòdrom o cardòdrom, però que deixa ben clar el significat, ja que en català els conills són un animal que en l’imaginari col·lectiu relacionem fàcilment amb un contingut sexual: ‘follar com conills’ o bé ‘tenir fills com conills’, totes dues parèmies relacionades amb la sexualitat. En aquest àmbit, tampoc hi trobem ‘tirar-se’ en el sentit de mantenir relacions sexuals, de fet, l’expressió ‘tirar-se algú’ es defineix com ‘abusar-ne, burlar-se’n’ i ho exemplifica amb un ‘Que no ho veus, que se’t tiren?’. Un exemple que amb el sentit que ha pres actualment l’expressió podria causar confusions... 

També proposa ‘nassada’ com a sinònim més col·loquial de ‘pressentiment’, que sembla que sigui massa formal. Per altra banda, s’ha estès molt el terme ‘contacontes’, un altre calc del castellà, que podríem substituir per ‘rondallaire’, ben nostrat! I el que sí que cal corregir, i amb urgència, és l’ús transitiu dels àpats, perquè a tots se’ns escapa allò de ‘He dinat macarrons!’ i no la forma correcta que seria ‘Per dinar, he menjat macarrons!’.

I acabem amb la cirereta del pastís: tonto! Què n’hem de fer d’aquest mot sinó introduir-lo al nostre diccionari. Ja el tenim massa arrelat, no és un barbarisme passatger, a més ens seria útil definir aquelles parelletes que ‘tontegen’ però encara no s’han ‘enrotllat’, cap de les dues, per cert, surt al diccionari!

L’acadèmia de la llengua va al seu ritme, que no és el mateix que el de l’evolució de la llengua, i és que en la darrera actualització de llengua s’han introduït 50 entrades, tenint en compte que han tardat dos anys, el càlcul és ràpid, toca a dues noves entrada cada dos mesos... I mentrestant... el catanyol va calant...