Per què s’han de conservar el grec i el llatí als estudis? Abans d’intentar explicar tot el que ens pot aportar l’estudi d’aquestes llengües, m’agradaria fer una petita reflexió.
 

En aquesta societat, obsessionada amb l’utilitarisme, només ens ensenyen a valorar les coses que ens podem aportar beneficis a curt termini. Però, la utilitat d’alguna cosa no s’ha de mesurar per la immediatesa dels resultats, sinó per la seva perdurabilitat i per la fortalesa dels coneixements que hem adquirit. El veritablement important és ser capaços d’aplicar a la vida, no només en l’acadèmic o professional, tot el que hem après durant els nostres estudis, per tal d’aconseguir tenir una ment crítica i assenyada, capaç de discernir el just de l’injust, el cívic del incívic, el bo del dolent i el que és útil del que no ho és. 
 

No us sorprèn que a Espanya amb uns resultats educatius per desgràcia molts baixos, estiguin fent una incomprensible purga de les Humanitats la qual els ha portat a treure gairebé les llengües clàssiques dels plans educatius i que, per contra, en altres països, on els índexs en resultats educatius són clarament superiors, ni tant sols es plantegi aquest debat sobre la utilitat del grec i del llatí. Per posar uns exemples a Bèlgica es pot arribar a estudiar a l’institut sis anys de llatí, cinc a Alemanya, Bulgària, Hongria i Anglaterra, i set en Itàlia. Ara mateix, a Espanya, els alumnes només poden estudiar com a molt tres cursos de Llatí i dues de grec, i només els que decideixen escollir les branques d’Arts i Humanitats o Ciències Socials i Jurídiques. 
 

Feta aquesta petita reflexió, anem a veure algunes de les coses que aporta l’estudi de les llengües clàssiques.
 

En primer lloc, està comprovat que l’estudi del llatí i del grec ens facilita l’aprenentatge d’altres llengües. En la actualitat, els idiomes moderns s’aprenen amb molt pocs coneixements gramaticals tendint fonamentalment a la pràctica de la conversa. L’estudi de les llengües clàssiques, amb un fort contingut gramatical, ens facilita l’aprofundiment en aquest estudi de les altres llengües. I, si es tracta d’idiomes que mantenen la declinació (com és el cas de l’alemany), fa més senzill el seu aprenentatge.
 

Molts coneixements que ens proporciona l’aprenentatge d’aquestes llengües ens serveixen per estructurar el nostre pensament i ennoblir el caràcter. El llatí i el grec requereixen un estudi profund de la lògica lingüística. I una conseqüència important d’això és la disciplina mental que es desenvolupa i l’elevat nivell d’organització cerebral que s’obté. Amb això, es facilita la capacitat de raonar i d’expressar el propi pensament.
 

En el cas del grec, en el qual s’utilitza un alfabet totalment diferent del nostre, l’alumne quan ho estudia ha de separar sempre el concepte que conté una paraula de la seva grafia. Aquest fet ajuda a aconseguir un major nivell d’abstracció, perquè ja no es necessita utilitzar els caràcters llatins per entendre el contingut del missatge. 
 

Per acabar, les llengües clàssiques ens posen en contacte amb unes cultures mil·lenàries. I aquest contacte es produeix, essencialment, a través de la lectura. I llegir tota aquesta riquesa cultural contribueix a recuperar la capacitat de contemplació, és a dir, la interioritat necessària per al desenvolupament de la nostra personalitat. No els deixem de costat!