Mentre els polítics de Madrid continuen discutint si faran o no faran govern, la vida continua. La gent viu quotidianament les seves misèries i les seves alegries –vull aprofitar per agrair al Servei d’Urgències de l’Hospital de la Seu la seva actitud i professionalitat la tarda i nit del passat dimecres dia 10, varem tenir un problema familiar important i la seva actuació va ser impecable. Ho vull ressaltar com un fet positiu dintre del gran desgavell que es viu en el nostre Hospital–. Dit això la vida continua: la vida de la gent segueix el seu curs al marge de les decisions polítiques tot i que aquestes ens afecten en el nostre fer i desfer.  Mentre tant la gent va a treballar, obren les botigues, es fan els mercats i uns aprofiten les rebaixes i d’altres van al banc dels aliments a recollir menjar... Ah¡, i molts discuteixen de futbol: em pregunto què és i representa aquesta bogeria col·lectiva per aquest esport?  Es pot considerar un element lúdic important de cohesió social o és realment un element de dissuasió de la realitat? És com el Panem Et Circem romà? No ho tinc clar.. El que sí és cert és que neixen infants i moren persones al marge de l’encarreg que el Rei Felip VI ha fet al sr Sánchez de formar govern. El que va passar a Catalunya amb la formació de Govern, salvant totes les distàncies, es repeteix ara a l’Estat i no sabem cap on es va. Es  farà una entesa entre el PSOE i Podemos i IU?, o entre el PSOE i el PP?, que tot podria ser i es podrien passar per alt els escàndols de corrupció del PP tot i que Sánchez ha dit que no pactarà amb la corrupció. I tampoc no sabem el paper que jugarà Ciutadans ni els partits minoritaris com els catalans. Però ja sabem que no es pot fer gaire cas de les declaracions dels polítics, com diu la dita, no es pot dir blat fins que estigui al sac ben lligat i que aquest no sigui foradat. O potser anirem a unes noves eleccions? O si el darrer dia sorgirà un acord in extremis com va passar a Catalunya? Corre presa per la formació d’un nou govern, doncs mentre tant el govern provisional del PP continua fent de les seves. M’agradaria que es constituís un govern d’esquerres on els partits deixessin de mirar-se el melic i pensessin en la gent del poble: m’agradaria que els socialistes deixessin les seves intrigues internes, que Podemos aparqués la seva prepotència i que Izquierda Unida aportes el seu granet d’arena. Ja sé que entre altres, hi ha l’escull de la divisió territorial de l’Estat i el problema de Catalunya.
 Entretant a Catalunya s’ha viscut la mort de Muriel Casals, amb molta tristesa, era diputada del Parlament de Catalunya i expresidenta d’Òmnium Cultural . Ha estat una mort molt sentida col·lectivament per tot el poble, doncs certament era la cara amable i dialogant de l’anomenat procés. Que descansi en pau. H