Sovint les persones reaccionem davant les problemes o situacions en les quals caldria una mica de reflexió donant solucions immediates sense realitzar el procés previ necessari de reflexió per poder prendre una decisió adequada. La conseqüència d’això és que després tenim la sensació d’haver-nos equivocat i comencem a rumiar i a donar moltes voltes a les coses. Fet que produeix que contínuament el nostre cervell es trobi envaït amb la idea que podríem haver fet això o allò altre sense poder assumir la nostra decisió com la correcta. Aquesta manera d’actuar és una conducta precipitada i se correspon amb una resposta més aviat impulsiva. Per contrarestar aquest hàbit es recomana ensenyar als nostres fills des de petits a pensar i reflexionar abans de decidir.
 

Aquest hàbit s’aconsegueix amb l’ús de certes operacions de pensament que permeten considerar els problemes o situacions des de diferents perspectives i punts de vista abans d’oferir solucions o respostes per mitjà de l’aplicació i l’assoliment d’esquemes de pensament que propicien l’obertura, la flexibilitat, l’equilibri i l’autoregulació. Així, el primer que caldria fer és proposar-los exercicis d’anàlisi sobre diverses situacions per tal que els mateixos trobin els pros i els contres de les diferents possibilitats existents i així profunditzar més en el problema i veure’l amb més amplitud. Finalment, els incentivem a reflexionar sobre tots aquests resultats per tal que puguin adoptar la solució final més adient al problema.

A més, altres consells serien fomentar la seva creativitat promovent sempre la curiositat, aportant-los reptes, estímuls i temes que investigar amb els quals puguin aprendre i a la vegada divertir-se. Un nen creatiu és un adult més lliure el dia de demà. Per tant, caldria que els ajudéssim a desenvolupar les seves capacitats imaginatives, la seva fam per aprendre, i aquesta curiositat que mai ningú hauríem de perdre per conèixer tot el que ens envolta.
 

Altre factor fonamental és promoure el seu sentit crític. Hem de procurar no obsessionar-nos en aconseguir que els nens siguin com nosaltres volem que siguin. Cada un de nosaltres té la seva pròpia personalitat i això s’ha de respectar en tot moment. Sempre hem de permetre que tinguin les seves pròpies idees i opinions, i, a mes, intentar que siguin capaços d’argumentar-les. Així, quan siguin grans no tindran tants problemes, com acostuma a passar-nos a molts de nosaltres, a l’hora de prendre les seves pròpies decisions i no deixar-se arrossegar per les dels altres.