I avui, també, després dels fracassos dels darrers 25 anys per determinar un emplaçament per un heliport nacional, comença a ser hora que s’utilitzi l’urbanisme i l’ordenació territorial per a trobar els millors i més raonables emplaçaments, estratègicament parlant, per a satisfer l’interès general i deixar de fer actuacions sempre urgents o per la via de la urgència i a partir de  la disponibilitat de terrenys privats o comunals per realitzar infraestructures i equipaments claus per al desenvolupament del país. Les darreres experiències, i on condueix actuar per aquesta via, haurien de ser suficientment i definitivament alliçonadores.

Els llocs d’implantació dels equipaments o infraestructures necessàries no han de complir només amb uns requisits tècnics per a poder satisfer la funció per a la qual estan capacitats. Cal i han de poder aportar també una component de situació estratègica que suposi un valor afegit de l’equipament cap al territori on s’implanti i a la inversa del territori cap a l’equipament. Cal aconseguir que cada nova implantació d’una infraestructura general important generi unes sinergies amb l’entorn dinamitzant-se i singularitzant-se mútuament, repercutint a nivell general del territori de tal manera que cada intervenció constitueixi un nou motor de renovació,  d’atracció i de desenvolupament,  que estructuri més i millor la zona dins del context global del país.

Més enllà de les oportunitats de poder fer una infraestructura o equipament en un terreny concret, perquè hi encaixa i és el moment oportú, cal que el lloc sigui el més oportú possible per ser el més adequat entre tots els possibles del territori nacional si són equipaments generals i del territori parroquial, si es tracta d’equipaments comunals.

Cal atendre la demanda creixent de l’activitat dels helicòpters en la nostra societat i fer-la compatible o respectuosa en matèria de medi ambient i soroll. Per tant cal tenir també present a part de l’heliport nacional, una xarxa d’helisuperfícies repartides per tot el país per a fer eficient i racional el  conjunt del transport de l’helicòpter, per via d’ helicotaxis. I no confondre un i altres.

A manca del ferrocarril l’helicòpter és un mitjà de transport clau per a desplaçaments fins a un radi d’acció de 500 km i clarament avantatjós en territoris de muntanya com Andorra i els Pirineus.

Un heliport nacional ens hauria de permetre començar a donar contingut a l’aspiració tant pretesa, però encara pendent d’articular, d’esdevenir, com a Estat dels Pirineus, la seva autèntica capital.

El nostre heliport nacional hauria de ser d’ús públic, amb caràcter permanent, de transport comercial, i amb capacitat per acollir diferents tipus d’helicòpters i un creixent nombre d’operacions, amb una capacitat mínima d’entre 5 i 10 posicions d’estacionament a la plataforma d’enlairament-aterratge, una terminal, hangars amb suficient capacitat per protegir i donar cobertura diferents aparells, serveis de subministrament divers i reparació, unes trajectòries definides d’entrada i sortida lluny de zones habitades, trobar-se implantat en un lloc central a 20-30 minuts màxim dels principals nuclis habitats, amb possibilitat de més de dos accessos rodats diferenciats, a una certa altura per distanciar-se del fons de les valls, poder ser ampliable amb el temps...

Al Pirineu català existien l’any 2009 heliports a Vilaller, Berga, Tremp, Tírvia, Vielha, l’aeròdrom de la Cerdanya, Campdevànol, Port del Comte, Vallter 2000, la Molina, Lles, Boí-Taüll, la boca sud del túnel de Vielha, la Torre de Cabdella, la Masella i la Pobla de Lillet, un total de 16.

Pel costat francès més proper cal anar a buscar els aeròdroms de Mont-Louis-La Quillane i Sainte-Lèocadie als Pirineus Orientals,i altres ja més allunyats de Migdia Pirineus, Alts Pirineus i Pirineus Atlàntics.

Fa més de deu anys, en ocasió de la redacció dels Plans d’Ordenació i Urbanisme Parroquials d’Encamp i Escaldes-Engordany, que estic convençut, si no hi ha millors alternatives, que un bon emplaçament per a l’heliport nacional d’Andorra  es troba entorn a la cota 1.600 metres d’altitud i a proximitat pel costat nord-oest del contorn del llac d’Engolasters, entre les parròquies d’Escaldes-Engordany i Encamp, ja sigui en una gran  parcel.la propietat de FEDA que es troba per sobre de l’inici del conducte que baixa fins a la central o en altres terrenys a proximitat. Sí, a prop de les dues grans torres il·luminades a la nit i ben visibles de dia.

L’altitud que pot semblar gran i limitadora, te pel costat positiu alguns avantatges com el preservar l’equipament del creixement urbà del fons de la vall i allunyar-lo significativament del mateix i de l’afectació a veïns, i  situar-lo a una cota en correlació a l’alta muntanya enmig de la qual es troba. També disposa d’una millor visibilitat, evitant la broma baixa i mitja i fins i tot les inversions tèrmiques per pol·lució. La broma que es situa sobre el pla d’Engolasters no l’afecta en trobar-se tocant al corredor que connecta la més gran vall del país, d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany amb la segona mes gran vall, la  d’Encamp.

Altres clars avantatges són no afectar edificis en el sobrevol d’accés i sortida dels helicòpters o poder tenir un doble accés rodat ja sigui des d’Escaldes i per la carretera de la Comella des d’Andorra la Vella si mai convé, que mereix el primer algun fàcil ajustament per a fer-lo més directe, o ja sigui des d’Encamp, fent una connexió amb la carretera dels Cortals. I això independentment de  que en el futur es puguin fer-hi altres tipus de connexions des d’Escaldes o d’Encamp amb altres tipus de transport, com per exemple per cable.

Aquesta radicació d’un equipament singular de mobilitat aèria internacional, de nou i estratègic valor com a mitjà de transport, reforçaria i potenciaria tota la vocació turística, lúdica i residencial de baixa densitat de la zona, a cavall de dues parròquies que confien en un possible desenvolupament i revitalització  futura de l’entorn del llac i pla d’Engolasters, del  camí de les Pardines i de la Vall del Madriu-Perafita-Claror i Montmalús. Sense oblidar tot el vessant  residencial d’Escaldes i annexos de la Comella i Cortals d’Encamp.

Aquest indret pot acollir d’aquí uns anys importants equipaments per a tota la població resident d’Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, i també turística. 

Si les iniciatives privades internacionals, per volar fins Andorra o des  d’Andorra, aviat farà 100 anys que es varen iniciar, i no paren de produir-se sense l’èxit que caldria, ha arribat l’hora de que la iniciativa pública es sumi al projecte i assumeixi el seu rol, afegint el seu impuls per permetre volar, com cal, des d’un heliport nacional.